Mantenènço Felibrenco de Prouvènço, buletin mesadié, souto la direicioun d’en Jan Monné.
Annado 1887.
Lou Félibrige
0,00 €
0,00 €
Mantenènço Felibrenco de Prouvènço, buletin mesadié, souto la direicioun d’en Jan Monné.
Annado 1887.
| book-author | |
|---|---|
| format |
There are no reviews yet.
Une fantaisie du docteur Ox ei eth darrèr des onze tèxtes publi- cadi per Verne en Musée des Familles, entre març e mai de 1872. Cau auer en compde qu’eth prumèr des tèxtes publicadi en Mu- sée siguec en 1851, ben abans de Cinq semaines en ballon, eth sòn prumèr viatge extraordinari, e ei Doctor Ox —vint-e-un ans mès tard— que barre eth cicle deth Musée. Eth conde se mòstre coma ua pèça clau entre es condes vernians, en èster ua istòria plea d’umor e satira, que transcor enes Flandes occidentaus (era Belgica actuau), en Quiquendone, ua vila imaginària, en un ambient de societat a on viuen en pacifica comunion, que mos hè a veir bones costums e ospitalitat enquiath dia que… quauquarren inesperat ven a pertur- bar era calma. Pierre-André Touttain pense que «maugrat era sua forma brèu e era relativa debilitat des situacions dramatiques e es personatges, eth conde constituís un des exemples mès perfèctes —encara que sosterranh— der anarquisme literari de Jules Verne. Ua prumèra lectura mos dèishe entreveir eth gust evident der autor pes jòcs de paraules e d’autes variacions onomastiques divertissen- tes: er esperit gallés (dera Gàllia) e eth gust pera grana farsa.
Doctor Ox a estat, probablament, un des condes vernians que mès repercusion mediatica a agut, damb aumens tres adaptacions radiofoniques, nau adaptacions dramatiques, cinc publicacions en format d’istorietes, ua vintea d’estudis d’investigacion, dues pellicules, cinc tèmes musicaus (quauqu’uns de perfil fòrça expe- rimentau), ua opera (firmada per Philippe Gille e Arnold Mortier, damb musica de Jacques Offenbach) e era sua version espanhòla e alemanda, un poèma sinfonic, poesies inspirades en roman, cinc òbres derivades, ua edicion insolita hèta en Estats Units impresa en format verticau, ua auta edicion rara de sonque sèt exemplars e compde ath delà damb traduccions en aleman, anglés, catalan, croata, danés, espa-nhòla, ebrèu, ongrés, italian, japonés, olandés, norvegian, polac, portugués, rus, sèrbi, suedés, chèc, turc, e tanben ua version en gujarati (ua lengua hindó).
Ua auta novela exemplar de Cervantes, qu’ath delà d’ara poderam gaudir en occitan. Son molti es critics qu’an volut veir un parallelisme entre eth Licenciat Tomàs Rodaja, principal personatge dera òbra, e eth Quijòt, subertot pes conflictes, entre er individu e era societat, que se transmeten enes dues òbres.
Nogués non a traduït eth nòm de Vidriera. L’a deishat en castelhan. Traduïr aguest nòm ei un d’aqueri debats en que trobaram adèptes per toti es costats. Aurie podut díder “Eth licenciat Veirièra” o “eth licenciat Veirina” o “eth licenciat de veire” o… Eth traductor Nogués a optat per mantier eth nòm der originau, tot respectant eth personatge. Non ei cap ua vision aislada: en francés a estat traduïda en diuèrses ocasions coma “Le licencié Vidriera“, tot e qu’en anglés l’auem trobada coma ” The Lawyer of Glass” que ven a èster “er abocat de veire”. Es posicions son des dus costats
Aguesta ei ua d’aqueres noveletes de Cervantes, dites exemplares, pr’amor que comportauen un ensenhament. Ei ua noveleta d’amor, però tanben pòrte includida ua elevada dòsi de recèrca de libertat jovenila, aquera que compòse un mon nau en que li tòque escuélher continuament entre eth ben e eth mau. Ei era actuacion inerenta ad aqueri personatges dera epòca qu’auien era «picaresca» coma motiu de vida, que protagonizauen en uns latzarets que transmetien desconfiança e simpatia ath madeish temps. Ère ua forma d’enfrentar-se a ua jerarquia intransigenta, qu’es mès joeni non respectauen. Es esfòrci que hè un joen, hilh de bona família, entà apropar-se a ua polida gojata, era mès polida, son eth trasfons entà produïr ua descripcion des costumes dera epòca e realizar ua prohonda descripcion dera ciutat de Toledo.
Eth títol originau dera òbra «la ilustre fregona» a auut ua endonviada adaptacion, per part d’Antòni Nogués, en tot convertir ua «fregona» en «sirventa» . Se «fregar» en aranés hè «hiregar» e Nogués a optat pera forma «lauar» (entà traduïr «fregar»), de forma fòrça corrècta, ja que «hiregar» a connotacions diferentes en aranés, ei absolutament endonviat qu’age optat per non emplegar un calc coma «era illustre hiregadora» forma qu’aurie dat un sens equivocat a mès d’un lector. E per contra en aranés corrent, possiblament, aurie estat milhor d’emplegar «serventa», però certament «sirventa» ei ua forma viua en tota Occitània e en tota Catalonha e per açò a d’èster absolutament assomibla des der aranés.
Traduïr un tèxte de començament deth sègle XVII ei complicat encara que sigue en castelhan, lengua romanica e coneishuda de toti es aranesi e catalans. Ditz Costanza «Quince años, un mes y cuatro dias ha que aguardo a quien ha de venir por ella…», lo qu’era Costança de Nogués ditz «Quinze ans, un mes e quate dies hè que demori a qui a de vier a cercar-la…»
Presentam aguesta noveleta de Condò laguens dera colleccion de “modèls de lengua” pr’amor que naturaument Condò represente un modèl de lengua en emplec der aranés, pr’amor qu’ei era persona ara que cau acodir quan auem bèth dobte sus era genuïtat des paraules e des construccions, pr’amor que maugrat que Jusèp Condò empleguec fòrça castelhanismes, qu’èren vius ena sua epòca, sagèc de trasméter era lengua coma ère. Aguesta fidelitat ara lengua orau convertís era sua òbra en referéncia quan cau préner ua decision lingüistica. A delà pensam qu’en tot aufrir aguesta òbra ena nòsta grafia, se que hèm ei meter-la a disposicion de toti aqueri que s’an alfabetizat ena nòsta lengua qu’en son cada dia mès.
En aguesta òbra Condò hè soent aclariments en francés: noveleta (petit roman, en francés), mèstre (instituteur en francés), … coma se creiguesse que calie apropar er aranés as lectors de formacion francesa.
Tota era òbra ei escrita en ua grafia mès fonetica que non pas era qu’emplegam actuaument e a mès Condò s’esfòrce en èster fidèl ara lengua orau, per açò auem ahijut fòrça comentaris que mos ajudaràn a compréner coma ac escotaue e interpretaue.
Hans Christian Andersen de família umila, ère un fantasiós danés que’escriuec condes de grana trascendéncia ena literatura europèa. Nogués escuelhec condes d’Andersen entà traduïr-les ar aranés en aqueri moments enes que comencèc a introduïr-se ena sua experiéncia personau de dedicar ues ores ath dia ara traduccion ar occitan. Ère noveme de 2014. Era Acadèmia aranesa dera lengua occitana encara non auie iniciat era publicacion des sues òbres referenciaus e era vacillacion normativa ère superior ara actuau. Er hèt de qu’aguesta òbra perteneish as prumères traduccions de Nogués, er hèt de qu’era Acadèmia encara non produïe referéncia e er hèt de qu’aguestes publicacions des traduccions de Nogués non presenten cap de tipe de correccion (causa absolutament anomala en totes es publicacions, ja que generaument son sometudes a correccions electroniques e a mès d’ua correccion personau), hè qu’en aguesta produccion i age bèra error de mès qu’enes darrères traduccions. E totun es mancances de correccion era qualitat lingüistica d’aguesta òbra la cau plaçar ena banda nauta dera consideracion.
Er autor dera traduccion acompanhèc era sua realizacion d’ua introduccion d’ua valoracion de Joan d’Albaflor, que non ei un aute que Josep Carner (princep de poètes catalans), qu’empleguèc aguest seudonim entà parlar d’Andersen. Non auem reproduït aguesta traduccion entà non entrar en conflicte damb es ereus legitimats des òbres de Josep Carner.
«Ua des activitats en estudi der aranés èren es redaccions. Qu’ei ua activitat fòrça interessanta que te permet exprimir en aranés aquerò que vòs racondar. Mès entad aquerò te cau endonviar ua istòria, auer, per tant, imaginación, e estar-te bèth temps pensant çò que vòs díder. Un dia, de pòca imaginación entà endonviar fantasies, agarrè eth prològ d’un libre qu’auia sus era taula e l’arrevirè. E me n’encuedè de qué aquerò complie eth prètzèth d’exprimir causes en aranés, sense auer de dedicar eth temps en endonviar istorietes. E atau comencèc tot. Es prumèrs libres arreviradi èren es qu’auia a man ena mia estatgèra. Era lectura en aranés de çò qu’auia arrevirat me provoquèc ua satisfacción enòrma. Aguest gòi qu’ère pro entà hèr- me a seguir en aguesta activitat. Un dia decidí manar un petit libre ath responsable deth Servici de Politica Lingüística dera Val d’Aran, eth Sr. Jusèp Loís Sans damb fòrça pòur, plan, donques que non n’èra bric segur dera qualitat deth mèn trabalh. Mès era responsa que recebí siguec tant encoratjadora que, a compdar d’aqueth moment, decidí tier ues ores ath dia a arrevirar òbres ar aranés»
Romèu e Julieta ei ua istòria d’amor e de desgràcia, modèl des passions joveniles qu’acaben mau; ei ua tragèdia. Ei escrita en vèrs, damb diferentes metriques en foncion des personatges, e en ues epòques fòrça luenhanes, a on existie un lenguatge qu’a evolucionat fòrça. Era revirada de Nogués ei ua adaptacion en pròsa.
Nogués hè era revirada a compdar dera traduccion de Marcelino Menendez Pelayo; Abans d’escuélher aguesta n’a examinat dues autes entà seleccionar era que li semblaue mès adequada. «Ena òbra originau, er autor, tie soent jòcs de paraules, que non se pòden revirar ath castelhan pr’amor que sonque an sentit en anglés, e aquerò hè qu’es traductors òpten, o ben, per revirar eth tèxt ath pè dera lètra, e alavetz aguest tèxt a viatges non se compren, o sautar-se aguesti paragrafs, e alavetz, a viatges, i pòt auer bèth contengut posterior que non se compren pr’amor que hè referéncia ad aquerò suprimit. A tot darrèr, me semble qu’era revirada de Menendez Pelayo ei era que s’adapte milhor ar esperit dera òbra de Shakespeare» (Antòni Nogues, Gèr de 2019)
Be the first to review “Lou Félibrige”
You must be logged in to post a review.