Recommended Books
-
Eth golut calculaire
0,00 €Hèm eth torn ath mon e arribam ena Índia, eth país mès espirituau que se coneish. Un lòc a on es vaques son sagrades!
-
Era gargolha assedegada
0,00 €Com que non param de viatjar, auem arribat en Australia, un país plen de colors que s’amague en aute costat dera Tèrra.
-
Eth tsar Saltan
0,00 €Quan eth tsar Saltan se maridèc damb Alexandra, es dues fraies dera gojata aueren un atac de gelosia e ne montèren ua de ben gròssa: mentides e invencions que cambièren era vida dera duquessa e der hilh que demoraue.
-
Era Candèla
0,00 €En Malhòrca conden un conde d’aqueri que te hissen es peus ensús. Ei ua istòria fantastica que sonque se pòt explicar as mainatges e mainades que non an páur.
-
Sauvador e es Auques
0,00 €Vedetz aquera cadia de montanhes? Òc? Donques ath som dera montanha mès nauta se lhèue era ciutat de Fuà, famosa en tot eth mon pera qualitat des sues auques.
-
El primer petó
0,00 €Aquest conte parla sobre la descoberta del primer amor. En aquesta història un nen haurà de fer mans i mànigues per aconseguir donar el seu primer petó a l’Helena, la seva enamorada. L’artista internacional Gusti il·lustra aquest conte original de l’escriptora de literatura infantil i juvenil Victòria Bermejo. En aquesta ocasió, però, ha estat adaptat per Lluís Arcarazo.
-
Era Giganta dera Sang
0,00 €Era Giganta dera Sang ei un petit conde basat en experiéncies reaus, viscudes pera protagonista, damb quauque tòc de ficcion.
Era persona que represente era Giganta, a trauèrs des sòns actes e actituds vitaus, a estat e ei era inspiracion de fòrça gent, que – un bon dia – decidís collaborar en bèra iniciativa sociau entà ajudar as auti.
Des dera Associació de Donants de Sang de l’Urgell, damb era collaboracion dera Diputació de Lleida e dera Federació Catalana de Donants de Sang, auem volut immortalizar “eth gèst de donar sang” – personificat ena figura dera Giganta Angeleta – damb era elaboracion dera prumèra Giganta; simbèu e aumenatge permanent as donants de sang.
Amassar tradicion e cultura populara damb era solidaritat e er altruïsme des donants, ei quauquarren qu’a de perdurar gràcies as naues generacions.
-
La lenga occitana en 100 tablèus
0,00 €La lenga en 100 tablèus qu’ei un tribalh de Pèir de Salas de cap aus punts precís de la lenga nosta illustrats per la màger part de citacions gessidas d’autors deu Biarn, de Gasconha e d’Occitania. Los tablèus que son dividits en tres tablèus : gramatica, fraseologia e traduccion.
-
Eth licenciat Vidriera
0,00 €Ua auta novela exemplar de Cervantes, qu’ath delà d’ara poderam gaudir en occitan. Son molti es critics qu’an volut veir un parallelisme entre eth Licenciat Tomàs Rodaja, principal personatge dera òbra, e eth Quijòt, subertot pes conflictes, entre er individu e era societat, que se transmeten enes dues òbres.
Nogués non a traduït eth nòm de Vidriera. L’a deishat en castelhan. Traduïr aguest nòm ei un d’aqueri debats en que trobaram adèptes per toti es costats. Aurie podut díder “Eth licenciat Veirièra” o “eth licenciat Veirina” o “eth licenciat de veire” o… Eth traductor Nogués a optat per mantier eth nòm der originau, tot respectant eth personatge. Non ei cap ua vision aislada: en francés a estat traduïda en diuèrses ocasions coma “Le licencié Vidriera“, tot e qu’en anglés l’auem trobada coma ” The Lawyer of Glass” que ven a èster “er abocat de veire”. Es posicions son des dus costats
-
Dicionário Português/Aranês – Aranês/Português
0,00 €No campo da lexicografia marcou a sua presença de forma indelével e espetacular. Escreveu nada menos que 28 dicionários. A maior obra de dicionários bilíngues de línguas românicas do mundo, com base na língua portuguesa. O português é uma das poucas línguas da família neolatina que conta com dicionários de um grande número de línguas congêne- res. Coube-lhe a primazia de escrever o primeiro dicionário catalão/português, e ainda hoje, alguns de seus dicionários constituem os únicos dicionários bilíngues existentes no campo da lexicografia em nível mundial: aragonês/português/aragonês, aranês/português/aranês, provençal/português/provençal, reto-românico/português/reto-românico, sardo/português/ sardo, reunidos no monumental dicionário geral das línguas românicas.
-
Els pobles oblidats
0,00 €L’any 2012 vam publicar Els pobles perduts amb la intenció de recuperar la memòria de 30 indrets deshabitats que formen part del nostre llegat col·lectiu. Ara hi tornem amb les històries d’una vall i de 29 viles.
Hem escrit Els pobles oblidats entre 19 autors d’arreu de Catalunya. Parlem de Vidabona i Saltor, Canals de Cerdanya, Cerneres, Solanell, Montant de Tost, Sant Romà de Tavernoles, Àrreu i Dorve, als Pirineus. Herba-savina, Orrit, Raons i Oroners, a Lleida. Sant Joan de Toran i la seva vall, a la Val d’Aran. Els Metges, Briolf i Sant Marçal de Quarantella, a Girona. Salselles, el Putxot, Santa Margarida de Cabagès, a la Catalunya Central. Sant Marçal del Montseny, Jafre i el carrer del Xipreret, de l’Hospitalet de Llobregat, a Barcelona. Montargull, la Bartra, Esblada, Fontscaldetes, Gallicant i Fatxes, a Tarragona. I lo Mas del Llaurador, al Matarranya.
Els pobles oblidats convida a conèixer el país i a caminar-hi. Obre la porta a la nostra història i a la història d’unes persones que van haver d’aprendre a viure lluny d’on van néixer.
Els textos relacionats amb l’Aran són en edició bilingüe català i aranès.
-
Francino aprén la lengo d’oc
0,00 €Les ouvrages élémentaires qui présentent l’état actuel du parler occitanien à l’étude de la jeune génération — espoir et continuateur du Félibrige indéfectible dans son épanouissement, ces ouvrages conçus sur le modèle classique des méthodes grammaticales en usage dans les écoles publiques, n’auraient guère de raison d’être, à la suite des nombreuses publications faisant connaître les divers dialectes de notre belle langue.
Aussi bien, l’auteur de Francino aprèn la lengo d’Oc inaugure-t-il une méthode toute différente, grâce à laquelle l’intérêt éveillé chez l’élève efface ce qu’il y a de rébarbatif dans l’étude: sa nièce Francine, à l’âge où l’on commence à noter les différences d’élocution dans les conversations familières des camarades, à s’étonner et même à se moquer d’expressions qui fleurent le terroir, du moins, de l’avis de ces jeunes inexpériences, est rendue attentive à l’impropriété de transposer littéralement en français ces occitanismes de bonne marque et pour en éviter le mélange, se fait expliquer la valeur des expressions d’Oc, se pique au jeu et s’attache à en découvrir les beautés idiomatiques. Le français ne s’y perfectionne pas moins que l’occitanien: si bien que, son enthousiasme de néophyte aidant, elle va dépasser la mesure, ferait fi des origines latines de son parler, origines qu’elle n’est plus éloignée de placer au-dessus des divers dialectes d’Oc: Mais, mon oncle, s’écrie Francine, vous n’y pensez pas! Ce mot est un gallicisme!
Sous cette apparence bon enfant, il ne faudrait pas, néanmoins, mésestimer la valeur de l’ouvrage que M. Bouchard d’Esquieu offre aujourd’hui à la sagacité de nos étudiants méridionaux: serait-il donc à propos d’en supprimer ce qui constitue l’originalité d’une œuvre didactique si parfaitement agencée que, d’une petite personne dédaigneuse et moqueuse, il a fait une enthousiaste, qu’il faut même rappeler à la réalité des faits, que son imagination créerait volontiers pour le bouleversement de la philologie officielle?
Peu d’auteurs ont su rendre attrayante à la jeunesse une matière si spéciale.
-
Lo Decameronet
0,00 €Lo seu títol es, de bon entendre, una guinhada de cap a la tradicion bocaciana. Per çò qu’es de l’“encastre” : un rodelet d’escrivans congressistas que sobrevivon un moment aclapats dels escombres d’un castel d’Urbino, enganan la mòrt en jogant sus Eròs e donan biais a sas fantaumas personalas. La “cort d’amor” del Bocaci ven aital una caunha, anticipacion del clôt ; mas se tracha totjorn d’una allegoria de la paraula creatritz que desfisa la mòrt.
La primiera persona de cadun dels charraires es lo mejan d’esconjurar la malemparada, en fondamentant sul lengatge la certitud d’una realitat multiforma. Dins la festa dels paraulisses, jos la fusta pintada que retarda lo desastre, s’entrenan istôria e mites, versemblanças e inversemblanças de l’escaquièr cultural europenc. Lo mistèri que plomba sus aqueles racontes, per la màger part “sens solucion”, nos convida sai que a formular d’ipotèsis recebablas de sobrevivença en delà de l’apocalipsi de la civilizacion planificada d’ara que sèm. Pr’amor d’aquô, la majoritat son de somiarias solaras en omenatge a l’aire liure e a la libertat del desir uman.
