Recommended Books
-
-
Grafia – TH – Èm çò qu’èm
0,00 €Eth Vielh Sabent ei seigut ara fresca damb er Ajudant 2. I a ua paraula qu’es dus pronóncien de diferenta manèra, eth Vielh Sabent non pòt consentir aguest oltratge.
L’Avi Savi està assentat a la fresca amb l’Ajudant 2. Hi ha una paraula que els dos pronuncien diferent, l’Avi Savi no pot consentir aquest ultratge.
-
Frutes – Èm çò qu’èm
0,00 €Era Torista premanís ua macedònia seguint era recèpta de SIA. Sage de hèr-ne ua tà premanir un possible dinar damb es consògres.
La Turista prepara una macedònia seguint la recepta de la SIA. Assaja per un possible dinar amb els consogres.
-
Ua minuda – Èm çò qu’èm
0,00 €Era gojata va a veir a SIA entà comentar-li un dubte mès quan arribe en burèu SIA a d’autes causes en ment. D’autes causes o, mè lèu, d’auti ens damb circuits.
La Jove acudeix a la SIA per comentar-li un dubte però quan arriba a la oficina la SIA té altres coses en ment. Altres coses o, més aviat, altres ens amb circuits.
-
Bon dia des d’aninòs – Èm çò qu’èm
0,00 €Eth Vielh Sabent va a veir a SIA entà revíuer era antica tradicion de Cap d’An, qu’ara se hè diferenta. Non supòrte es cambis o es modernitats d’ara.
L’Avi Savi acudeix a la SIA per reviure l’antiga tradició de Cap d’Any, que ara es fa diferent. No suporta els canvis o les modernitats d’ara.
-
Era lua – Èm çò qu’èm
0,00 €Quan ei milhor bracar-se eth peu? Era gojata non a clar quan ac a de hèr. Visite a SIA e l’ac comente.
Quan és millor tallar-se el cabell? La Jove no té clar quan ha de fer-ho. Visita a la SIA i li comenta.
-
Dits – Èm çò qu’èm
0,00 €Era Torista visite a SIA entà demostrar-li qu’apren aranés. Non a er efècte desirat atau que vò continuar aprenent.
La Turista visita la SIA per demostrar-li que està aprenent aranès. No té l’efecte desitjat així que vol continuar aprenent.
-
Guardar/campar – Èm çò qu’èm
0,00 €Es companhs de trebalh deth Nauvengut l’envien a veir a SIA entà corregir un error de lengua mès quauquarren li passe a SIA.
-
Endonvieta – Èm çò qu’èm
0,00 €Eth Vielh Sabent cre qu’er intellècte de SIA non a arren a envejar e la rèpte a un jòc d’engenh. Qui guanharà?
L’Avi Savi creu que l’intel·lecte de la SIA no té res a envejar i la repta a un joc d’enginy. Qui guanyarà?
-
Crespèths – Èm çò qu’èm
0,00 €Era Torista a un esdejoar plan important e a de besonh quedar ben. Vò impressionar as consògres damb quauques paraules en aranés.
La Turista té un esmorzar molt important i necessita quedar bé. Vol impressionar als consogres amb algunes paraules en aranès.
-
Maunòms – Èm çò qu’èm
0,00 €Era gojata a de besonh informacion tà un trebalh que hè. Va a veir a SIA tà que li explique qui son es Corbilhuèrs de Les.
La Jove necessita informació per un treball que està fent. Acudeix a la SIA perquè li expliqui qui són els corbilhòers de Les.
-
Lecatruhes – Èm çò qu’èm
0,00 €Eth Vielh Sabent vò saber eth significat de lecatruhes mès non vò qu’arrés sàpie qu’eth non ac sabie.
L’Avi Savi vol saber el significat de lecatruhes però no vol que ningú sàpiga que ell no ho sabia.
-
Bones – Èm çò qu’èm
0,00 €Eth Nauvengut vò encaishar mès, per bèra rason, cada viatge que salude, es sòns companhs de trebalh lo guarden mès mau. A de besonh era ajuda de SIA.
El Nouvingut vol encaixar però, per alguna raó, cada cop que saluda, els seus companys de feina el miren pitjor. Necessita l’ajuda de la SIA.
-
Occitània i Catalunya dins l’Europa de l’edat mitjana central (segles XII i XIII)
0,00 €S’han fet nombroses recerques i s’han publicat molts llibres sobre els càtars i llur religió, sobre la persecució del catarisme, sobre la relació entre Catalunya i les terres d’oc i sobre la conquesta i la colonització d’Occitània per part dels francesos, tant amb relació a aspectes religiosos com bèl·lics, socials, antropològics i, fins i tot, arqueològics i filològics.
D’una manera especial, s’han dut a terme força estudis sobre el paper que tingueren els catalans en aquest moment clau de la història occitana.3 Tots aquests temes ens interessen perquè permeten d’entendre realitats fonamentals que han pesat en la història de Catalunya i d’Occitània, i, també, no ho podem pas oblidar, en la història de la resta d’Europa i del món. Cal que ens adonem que si ens apropem a la història d’Occitània de l’edat mitjana central descobrim, en el fons, l’aparició d’unes lluites pel poder, la riquesa i el domini semblants a les que causaren molts altres processos de conquesta i de colonització que hi hagué en diferents països europeus, des de l’any 1000 fins a l’any 1348.
Foren processos que tendiren a la uniformització cultural i religiosa, que molts cops dugueren, ja al final de l’edat mitjana, a la consolidació d’unes fronteres molt ben delimitades, les quals, amb el temps, sovint han esdevingut símbol d’uns estats i s’han convertit en presó d’un conjunt de països dominats i colonitzats, a l’inici potser d’una manera brutal, amb el temps de vegades d’una manera més subtil.
A continuació fixarem l’atenció en diversos aspectes d’aquest període de l’edat mitjana central (entre els canvis de l’any 1000 i la crisi del segle XIV).
-
-
Eth Balhano
0,00 €Lúcia Mas Garcia (Vilanova i la Geltrú, 26 de noveme de 1954) ei ua cantaira e cantautora e professora de musica aranesa. Era sua hilha, Alidé Sans, ei tanben ua cantautora occitana d’Aran.
Lúcia neishec a Vilanova i la Geltrú (Catalonha) en 1954. Estudiec ara escòla des Escolàpies de Figueres, e un còp que acabec es estudis, comencec a trebalhar de mèstra d’adults a Vilanova. Descorbic era Val d’Aran en 1976 e a partir de 1985 comencec a cantar en occitan. En 1989 se guanhec eth prèmi dera Cançon Occitana des Valades Occitanes. Participec tanben a fòrça recitaus en divèrsi lòcs de Catalonha e d’Occitània coma per exemple Barcelona, Lhèida, Perpinhan, Bordèu, Tolosa o Nimes.
Durant er estiu de 1998 hec un cors de musica aranesa ena Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent. Ei maridada damb Jusèp Loís Sans Socasau, que ocupec divèrses cargues importants tath desvolopament der occitan ara Val d’Aran e en Catalonha, e amassa an dus hilhs. En 2010 participec ath concèrt “Canto sense vergonya 2010” que se hè a Lhèida e que amasse cantaires en catalan e en occitan.
-
Es caulets
0,00 €Lúcia Mas Garcia (Vilanova i la Geltrú, 26 de noveme de 1954) ei ua cantaira e cantautora e professora de musica aranesa. Era sua hilha, Alidé Sans, ei tanben ua cantautora occitana d’Aran.
Lúcia neishec a Vilanova i la Geltrú (Catalonha) en 1954. Estudiec ara escòla des Escolàpies de Figueres, e un còp que acabec es estudis, comencec a trebalhar de mèstra d’adults a Vilanova. Descorbic era Val d’Aran en 1976 e a partir de 1985 comencec a cantar en occitan. En 1989 se guanhec eth prèmi dera Cançon Occitana des Valades Occitanes. Participec tanben a fòrça recitaus en divèrsi lòcs de Catalonha e d’Occitània coma per exemple Barcelona, Lhèida, Perpinhan, Bordèu, Tolosa o Nimes.
Durant er estiu de 1998 hec un cors de musica aranesa ena Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent. Ei maridada damb Jusèp Loís Sans Socasau, que ocupec divèrses cargues importants tath desvolopament der occitan ara Val d’Aran e en Catalonha, e amassa an dus hilhs. En 2010 participec ath concèrt “Canto sense vergonya 2010” que se hè a Lhèida e que amasse cantaires en catalan e en occitan.
-
Eth praubet mau maridat
0,00 €Lúcia Mas Garcia (Vilanova i la Geltrú, 26 de noveme de 1954) ei ua cantaira e cantautora e professora de musica aranesa. Era sua hilha, Alidé Sans, ei tanben ua cantautora occitana d’Aran.
Lúcia neishec a Vilanova i la Geltrú (Catalonha) en 1954. Estudiec ara escòla des Escolàpies de Figueres, e un còp que acabec es estudis, comencec a trebalhar de mèstra d’adults a Vilanova. Descorbic era Val d’Aran en 1976 e a partir de 1985 comencec a cantar en occitan. En 1989 se guanhec eth prèmi dera Cançon Occitana des Valades Occitanes. Participec tanben a fòrça recitaus en divèrsi lòcs de Catalonha e d’Occitània coma per exemple Barcelona, Lhèida, Perpinhan, Bordèu, Tolosa o Nimes.
Durant er estiu de 1998 hec un cors de musica aranesa ena Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent. Ei maridada damb Jusèp Loís Sans Socasau, que ocupec divèrses cargues importants tath desvolopament der occitan ara Val d’Aran e en Catalonha, e amassa an dus hilhs. En 2010 participec ath concèrt “Canto sense vergonya 2010” que se hè a Lhèida e que amasse cantaires en catalan e en occitan.
-
Da-me un punet, gojata
0,00 €Lúcia Mas Garcia (Vilanova i la Geltrú, 26 de noveme de 1954) ei ua cantaira e cantautora e professora de musica aranesa. Era sua hilha, Alidé Sans, ei tanben ua cantautora occitana d’Aran.
Lúcia neishec a Vilanova i la Geltrú (Catalonha) en 1954. Estudiec ara escòla des Escolàpies de Figueres, e un còp que acabec es estudis, comencec a trebalhar de mèstra d’adults a Vilanova. Descorbic era Val d’Aran en 1976 e a partir de 1985 comencec a cantar en occitan. En 1989 se guanhec eth prèmi dera Cançon Occitana des Valades Occitanes. Participec tanben a fòrça recitaus en divèrsi lòcs de Catalonha e d’Occitània coma per exemple Barcelona, Lhèida, Perpinhan, Bordèu, Tolosa o Nimes.
Durant er estiu de 1998 hec un cors de musica aranesa ena Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent. Ei maridada damb Jusèp Loís Sans Socasau, que ocupec divèrses cargues importants tath desvolopament der occitan ara Val d’Aran e en Catalonha, e amassa an dus hilhs. En 2010 participec ath concèrt “Canto sense vergonya 2010” que se hè a Lhèida e que amasse cantaires en catalan e en occitan.
