Vull una corona
0,00 €
0,00 €
Quan eth tsar Saltan se maridèc damb Alexandra, es dues fraies dera gojata aueren un atac de gelosia e ne montèren ua de ben gròssa: mentides e invencions que cambièren era vida dera duquessa e der hilh que demoraue.
Versió en aranès del conte “El secret de la capsa de sabates”.
Es pairs de Hansel e Gretel èren fòrça praubi e, per açò, decidiren d’ abandonar-les pr’amor que quauquarrés se ne hesse cargue. Perdudi en bòsc, es frairs trapèren ua casa de chicolate.
En Sicília i viu un gojat que se passe eth dia laguens dera aigua e es cames se li transformen en ua coa de peish. Eth rei li comande que destrigue qué i a jos era ièrla e Coa de Peish i descorbís un peish enòrme. Eth rei li ordene que torne tas prigondors e entà obligar-lo-i lance era corona tara mar.
Com que non param de viatjar, auem arribat en Australia, un país plen de colors que s’amague en aute costat dera Tèrra.
Vos presentam en aguest petit libre, magnificament illustrat per Kristina Nart Moga, ua legenda plan beròia recreada per Mn. Condò: Era Maladeta. Creiguem qu’ei plan interessant de hèr a conéishe aguest poèma, sustot entre es mès joeni, e tanben auem volut atau aumenatjar era figura de Mn. Condò, creador d’inspirades poesies ara lengua e ath país, e autor prolific d’òbres en toti es genres literaris qu’aué son un legat de gran valor tàs aranesi.
Blancaflor ei, coma comprovaratz damb era lectura, ua hemna valenta e d’esperit coratjós que sabec afrontr eth malur ath quau la sosmetec eth gigant Còrdehèr, en tot hèr dera aunestetat e dera solidaritat un cant ara sua libertat.
Esfòrç, coratge, volentat, amor, tolerància, solidaritat e aunestetat son vertuts de Blancaflor, coma ne son tanben de totes aqueres persones que luten per arténher, cadua des deth sòn petit mon, un país, eth nòste, mielhor en toti es aspèctes.
En aquesta ocasió, el menjar és el punt de partida per il·lustrar una història de relacions humanes en què un home i una dona, ja ancians, redescobreixen l’amor a través de la seva curiositat per la vida i per la natura. El conte explora la vessant més sensorial dels petons, encarnats aquí en forma de papallones inquietes i saboroses, i il·lustra l’analogia entre el món de les sensacions físiques i el de les emocions.
