Vull una corona
0,00 €
0,00 €
I a qui ditz qu’ena mar i a mès peishi qu’òmes ena tèrra. Per açò s’an de besonh fòrça letres entà escriuen-ne toti es nòms.
Era aventura seguís. Aué viatjam entath còr deth continent african, concrètament enquiara region a on viu era tribu des bambares.
Era Giganta dera Sang ei un petit conde basat en experiéncies reaus, viscudes pera protagonista, damb quauque tòc de ficcion.
Era persona que represente era Giganta, a trauèrs des sòns actes e actituds vitaus, a estat e ei era inspiracion de fòrça gent, que – un bon dia – decidís collaborar en bèra iniciativa sociau entà ajudar as auti.
Des dera Associació de Donants de Sang de l’Urgell, damb era collaboracion dera Diputació de Lleida e dera Federació Catalana de Donants de Sang, auem volut immortalizar “eth gèst de donar sang” – personificat ena figura dera Giganta Angeleta – damb era elaboracion dera prumèra Giganta; simbèu e aumenatge permanent as donants de sang.
Amassar tradicion e cultura populara damb era solidaritat e er altruïsme des donants, ei quauquarren qu’a de perdurar gràcies as naues generacions.
En aquesta ocasió, el menjar és el punt de partida per il·lustrar una història de relacions humanes en què un home i una dona, ja ancians, redescobreixen l’amor a través de la seva curiositat per la vida i per la natura. El conte explora la vessant més sensorial dels petons, encarnats aquí en forma de papallones inquietes i saboroses, i il·lustra l’analogia entre el món de les sensacions físiques i el de les emocions.
En Sicília i viu un gojat que se passe eth dia laguens dera aigua e es cames se li transformen en ua coa de peish. Eth rei li comande que destrigue qué i a jos era ièrla e Coa de Peish i descorbís un peish enòrme. Eth rei li ordene que torne tas prigondors e entà obligar-lo-i lance era corona tara mar.
“Txa-txa-txa” és un conte que parla de dues persones en aparença ben diferents però que comparteixen un secret ple de romanticisme, petons i llunes plenes. Es tracta d’una narració original de Montse Ginesta adaptada a la televisió per Eulàlia Carrillo. La música ha estat enregistrada en directe per Jaume Sisa i les il·lustracions són de l’artista internacional Gino Rubert.
