En Sicília i viu un gojat que se passe eth dia laguens dera aigua e es cames se li transformen en ua coa de peish. Eth rei li comande que destrigue qué i a jos era ièrla e Coa de Peish i descorbís un peish enòrme. Eth rei li ordene que torne tas prigondors e entà obligar-lo-i lance era corona tara mar.
Maugrat qu’eth senhor Grisini non sabie jogar ath vriolin, un dia se’n crompèc un. Cada còp que tocaue eth vriolin, era abitacion s’aumplie d’uns sorrolhs orribles e apareishie, còr prés, un hantauma…
I auie un viatge un shivalièr qu’anaue tot solet peth mon. Mès non ère un shivalièr quinsevolh. Ad aguest shivalièr non li shautauen bric ne es batalhes ne es guèrres, ne es lances ne es destraus.
En Malhòrca conden un conde d’aqueri que te hissen es peus ensús. Ei ua istòria fantastica que sonque se pòt explicar as mainatges e mainades que non an páur.
Quan eth tsar Saltan se maridèc damb Alexandra, es dues fraies dera gojata aueren un atac de gelosia e ne montèren ua de ben gròssa: mentides e invencions que cambièren era vida dera duquessa e der hilh que demoraue.