| book-author | |
|---|---|
| format |
Suspens en Balneari
0,00 €
Customer Reviews
There are no reviews yet.
0,00 €
| book-author | |
|---|---|
| format |
There are no reviews yet.
“Eth Mercadèr de Venècia” de Shakespeare, ua òbra bric senzilha de revirar, e ena que i traparien fòrça dificultats es traductors mès experimentats.
Aguesta siguec ua des òbres mès trascendentes de Shakespeare, ena qu’emplegue un lenguatge fòrça erudit, qu’obligue ath traductor a hèr miracles, creacions, estructuracions que tot soent calerà liéger mès d’un viatge entà compréner.
Nogués a hèt ua adaptacion que cau tier en compde, que cau valorar, ena sua justa mesura. S’era nòsta lengua a de penetrar en espacis enes que non ère, en bèth un d’eri es propòstes de Nogués ei de besonh de tier-les en compde.
Er Estatut d’Autonomia hè oficiau era lengua occitana en Catalonha. Se concrète en Art 6.5.: Era lengua occitana, nomentada aranés en Aran, ei era lengua pròpria d’aguest territòri e ei oficiau en Catalonha, cossent damb çò qu’establissen aguest Estatut e es leis de normalizacion lingüistica. Ua des responsabilitat qu’a d’assumir era institucion, ei a dí- der era Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran, en procès de metuda era practica dera oficialitat dera lengua occitana, ei era sua referéncia lingüistica. Ua lengua a de besonh uns referents clars entà mostrar ua coeréncia normatiua.
S’era lengua ei ua, era occitana, ua a d’èster era nòrma de referéncia maugrat que pòden èster diuèrses es interpretacions e aplicacions.
Era aplicacion der Estatut hè de besonh era contínua relacion damb aguesta nòrma referent e damb era sua forma l’aplicacion. En cas der aranés aguesta nòrma occitana se concrète enes Nòrmes ortografiques der aranés que ja an mès de vint-e-cinc ans d’emplec sociau (escòla, administracion, …).
Es elements fonamentaus d’aguesta nòrma referent son longaments acceptats en tot eth territòri lingüistic, mès mos cau concretar e èster eth maxim de rigorosi, donques qu’era sua gestion non ei tostemp clara e evidenta. Sense aguest rigor es decisions non serien competentes e serioses. Ei plan per açò que, per manca d’ua autoritat normatiua de tot eth territòri lingüistic, era Secretaria de Politica Lingüistica s’a dotat der assessorament d’un Grop de Lingüistica Occitana (GLO) format per setze persones prestigioses en estudi dera lengua occitana, qu’amasse fòrça des sen- sibilitats existentes. Entre es compausants deth Grop i a tres membres der Institut d’Estudis Aranesi que garantissen eth respècte per aguesta varietat.
Mès, eth GLO non ei era autoritat, non cree nòrma, sonque l’ administre e assessore ara SPL ena sua aplicacion. Trabalhe ena perspectiva dera unitat lingüistica, e eth respècte dera varietat aranesa, sense hèr nòrma.
Ath torn der ahèr aranés-occitan s’a produsit un debat, en fòrça escadences rei- teratiu, sus er ensemblatge dera varietat aranesa e dera sua nòrma damb era varietat generau (hugim de denominacions coma estandard o referenciaus entà non entrar en competéncies pròpries dera autoritat lingüistica). Aguesta varietat generau a estat denominada d’ues autes formes per diuèrsi autors: occitan larg, occitan comun, neolanguedocian, occitan ortopedic, occitan referenciau,…
Eth trabalh que ven a contunhacion ei ua contribucion ad aguest debat. Es sòns autors son professionaus dera lengua, boni coneishedors dera varietat aranesa e dera varietat generau dera lengua occitana. Damb eri eth debat non s’acabe, ne s’inície, sonque se contunhe.
Aguest vocabulari siguec hèt per Mossen Condò Sambeat e publicat en 1915 en Butlletí de Dialectologia Catalana, der Institut d’Estudis Catalans.
Jusèp Condò, qu’atau ei coma signe eth vocabulari, ei ena memòria de toti es aranesi, coma er emblèma dera persona qu’empleguèc eth bon e autentic aranés en tot que liderèc un renaishement literari, un patriòta, com la nomente Miquèu de Camelat. Condò apareish coma un sabent damb qualitats fonamentades ena inspiracion. Condò ère, tanben, un bon coneishedor deth catalan, talament coma ac testimonie en aguesta madeisha òbra.
Condò publiquèc eth sòn vocabulari damb ua grafia fonetica, definida pera direccion deth Butlletí de Dialectologia Catalana. Ei ua grafia qu’a viatges presente incerteses. Non ei era grafia qu’emplegaue Jusèp Condò abituaument. Mossen Condò, que s’apropèc dera grafia classica, d’aquera qu’ara emplegam nosati, empleguèc, totun, era grafia mercada pera Scolo deras Pireneos de caractèr felibrenc. En tot considerar qu’actuaument era normativa ortografica der aranés ei fòrça definida e coneishuda, presentam aguest vocabulari en grafia normativa, entà ua major comprenença de toti e entà ua mès facila adaptacion ara norma, s’atau ac consideram. Per aguesta rason en quauques transcripcions auem ahijut quauqua letra muda que forme part dera normativa nòsta.
Era publicacion deth Nomenclator dera Val d’Aran represente ua hita importanta ena normalizacion des sòns nòms de lòc der aranés e, donques, dera lengua madeisha. Ei un esturment basic de consulta entara Administracion e eth mon empresariau entà designar, etiquetar e fixar es nòms de lòc de manèra normativa.
Aguest nomenclator permet era localizacion dera toponimia aranesa en ua cartografia de detalh, a on practicament toti es nòms de lòc d’Aran son recuelhuts e tanben normalizadi. Atau, eth Nomenclator dera Val d’Aran amasse un totau de 3 450 toponims de tot tipe que provien dera Basa toponimica a escala 1:5000 der Institut Cartografic e Geologic de Catalonha (ICGC), era mès detalhada que corbís actuaument tota era Val d’Aran.
Era òbra qu’auetz enes mans ei frut d’un convèni de collaboracion entre er Institut d’Estudi Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, coma autoritat lingüistica dera lengua occitana en Catalonha, e er Institut Cartografic e Geologic de Catalonha, coma generador de cartografia e d’informacion geografica.
Eth nau Nomenclator ei un esturment de referéncia que contribuirà, d’un costast, ara coneishença e era difusion des formes adequades des nòms de lòc e era sua localizacion sus eth territòri e, der aute, ara preservacion dera toponimia coma auviatge intangible, coma testimòni des eveniments istorics e coma reflèxe d’ua cultura viua que contunharà evolucionant.
El Valle de Arán, tan caracterizado geográficamente por sus verdes praderas, sus tupidos bosques, sus arriscadas cimas, tiene también un habla que lo define: el aranés, que, como se nos dice en la introducción de este libro, no es propiamente un dialecto catalán, sino que está emparentado con el gascón, que se conserva todavía vivo entre las gentes del pueblo de los lugares del sur de Francia, que constituyen las históricas tierras de la Gascuña.
Casimiro Ademá, el autor de este estudio, aparte de poseer unos conocimientos poco comunes en la materia –aún no siendo un especialista en filología–, nos da de este fenómeno lingüístico un testimonio vivo y directo adquirido esencialmente en las conversaciones y convivencia con las gentes de su tierra.
A quest vocabulari bàsic d’occità per a catalans que teniu a les mans pre- senta diverses virtuts. La primera és la de ser elaborat per professio- nals, estudiosos rigorosos de la llengua occitana. Una altra virtut és que es presenta com un lèxic bàsic entre dues llengues bessones, d’una de les quals, l’occità, se’n destaca la seva varietat més personalitzada a Catalunya, l’aranès.
Sense perdre la seva particularitat ni abandonar la seva identitat, com que l’aranès pertany a la llengua occitana, quan ens hi referim hem de tenir pre- sent un model de llengua comuna que en sigui referent per a la unitat i tronc comú per a totes les varietats.
L’elecció del lèxic d’un model occità general, que han triat els experts, quedarà sotmesa a la consideració de la futura autoritat de la llengua occi- tana. Ben segur que les determinacions que aquesta autoritat adopti no fa- ran variar gaire les propostes del grup de professionals que trobareu en aquest document.
Si preneu el temps de comparar els lèxics de l’occità general i de l’occità aranès, trobareu un argument més de l’encaix de les dues varietats.
Be the first to review “Suspens en Balneari”
You must be logged in to post a review.