| book-author | |
|---|---|
| format |
Mireia (Català)
0,00 €
Customer Reviews
There are no reviews yet.
0,00 €
| book-author | |
|---|---|
| format |
There are no reviews yet.
Hans Christian Andersen de família umila, ère un fantasiós danés que’escriuec condes de grana trascendéncia ena literatura europèa. Nogués escuelhec condes d’Andersen entà traduïr-les ar aranés en aqueri moments enes que comencèc a introduïr-se ena sua experiéncia personau de dedicar ues ores ath dia ara traduccion ar occitan. Ère noveme de 2014. Era Acadèmia aranesa dera lengua occitana encara non auie iniciat era publicacion des sues òbres referenciaus e era vacillacion normativa ère superior ara actuau. Er hèt de qu’aguesta òbra perteneish as prumères traduccions de Nogués, er hèt de qu’era Acadèmia encara non produïe referéncia e er hèt de qu’aguestes publicacions des traduccions de Nogués non presenten cap de tipe de correccion (causa absolutament anomala en totes es publicacions, ja que generaument son sometudes a correccions electroniques e a mès d’ua correccion personau), hè qu’en aguesta produccion i age bèra error de mès qu’enes darrères traduccions. E totun es mancances de correccion era qualitat lingüistica d’aguesta òbra la cau plaçar ena banda nauta dera consideracion.
Er autor dera traduccion acompanhèc era sua realizacion d’ua introduccion d’ua valoracion de Joan d’Albaflor, que non ei un aute que Josep Carner (princep de poètes catalans), qu’empleguèc aguest seudonim entà parlar d’Andersen. Non auem reproduït aguesta traduccion entà non entrar en conflicte damb es ereus legitimats des òbres de Josep Carner.
Òbra mèstra, que costèc un desgust ath sòn autor, peth realisme des scènes sexuaus e era justificacion der adultèri. Er esperit conservador dera epòca hec que le portèssen a judici pera baisha morau que s’i predique. Er autor auec de justificar deuant deth jutge qu’auie escrit era òbra entà denonciar aguestes actituds qu’eth tanpòc justificaue. Era òbra ei en un d’aqueri passi deth creishement des libertats.
Ara podem liéger Madame Bovary en aranés, podem apropar-mos des critiques ara burgesia, ara descripcion dera societat dera epòca e subertot dera sensualitat, des sonis, dera voluptuositat, deth desir… ena lengua nòsta. Mos permet veir eth mon de Flaubert des dera Val d’Aran. A calut demorar mès de cent ans. Ara ja i é.
Nogués s’especialize en personatges femenins, Anna Karenina, era Gitaneta, Fortunata e Jacinta e ara Madame Bovary. Damb aguesta òbra s’apròpe ath tractament deth desir, dera sensualitat, dera passion… d’un realisme que quauqui autors an volut comparar damb Flamenca era novèla medievau qu’a estat motiu de tantes inspiracions tant trascendentes. En Flamenca era lectura ara qu’ei dedicada era sua protagonista la portarà a crear-se un mon pròpi que generarà illusions e sonis qu’orientaràn eth sòn comportament… talament coma en Madame Bovary, o talament coma en Quijòte de Cervantes, ath qu’era lectura la portarà a enlhoquir. Emma, Madame Bovary, vò èster lo que imagine a trauès des sues lectures; açò la portarà a actuacions extremes en comportament dera epòca.
Ena traduccion de Lluís Maria Todo, ua des dues traduccions ath catalan mès divulgades (era auta ei de Ramon Xuriguera): «Madame Bovary no havia estat mai tan bonica com en aquella època; tenia aquella bellesa indefinible que resulta de l’alegria, de l’entusiasme, de l’èxit, i que no és sinó l’harmonia del temperament amb les circumstàncies. Les ànsies, les penes, l’experiència del plaer i les il·lusions sempre joves, igual que les flors en un femer sota la pluja, els vents i el sol, l’havien desenvolupada de mica en mica, i per fi s’expandia en la plenitud de la seva naturalesa. Les seves parpelles semblaven fetes expressament per a aquelles llargues mirades amoroses, on la pupil·la es perdia, mentre una forta alenada li eixamplava el nas fi, i li aixecava la comissura carnosa dels llavis, que a la llum es veien ombrejats per una mica de borrissol negre.»
Ua auta òbra emblematica, era mès emblematica des traduccions de Nogués. Damb es anteriores òbres publicades de Dante, Cervantes, Shakespeare e Tolstoi se comence a tancar un cercle de literatura europea plena de simbologia. Entar aranés ei ua possada ara sua introduccion en univèrs culturau dera umanitat.
Non conegui cap auta traduccion d’ Era Divina Comèdia ar occitan, però è entenut a díder dues causes que non e podut acabar de concretar:
Escrita entre 1308 e 1320 era Commedia (títol originau de Dante) descriu er aute mon, eth que i a dempús dera vida segontes es critèris dera fin dera edat mejana. Quan escriuec era Commedia, Dante ère un revolucionari perseguit peth Papa, menaçat d’acabar cremat ena hoguèra, privat entara vida publica, damb totes es sues proprietat confiscades, lider intellectuau d’un sector que priorizaue ua forma laica d’interpretar era vida e damb enfrontament ara classa eclessiastica… cada ua des tres parts dera Divina Comèdia, Lunfèrn, Espurgatòri e Paradís siguec escrita en lenguatge vulgar en uns tempsi en qu’eth latin encara ère era lengua culta, deth pensament e dera sciéncia.
Dante hec ua apòsta e prenec compromís peth latin transformat per emplec deth pòble. Entara sua realizacion auec de crear paraules que non existien ena lengua rustica e damb es sues adaptacions e invencions en lenguatge pròpri dera Toscana, damb expressions de grana beresa e qualitat literària estaue metent es bases dera lengua italiana. Eth tipe de lengua d’aguesta òbra magna venguec protegit intellectuaument per De Vulgari Eloquentia, òbra deth madeish autor, que justificaue qu’ath deuant dera nòble lengua latina des classes mès cultes, convenguie començar a priorizar ua lengua vulgara, includida era expression entara poesia. E damb era Commedia Dante ne hè ua demostracion complèta e erudita.
A quest vocabulari bàsic d’occità per a catalans que teniu a les mans pre- senta diverses virtuts. La primera és la de ser elaborat per professio- nals, estudiosos rigorosos de la llengua occitana. Una altra virtut és que es presenta com un lèxic bàsic entre dues llengues bessones, d’una de les quals, l’occità, se’n destaca la seva varietat més personalitzada a Catalunya, l’aranès.
Sense perdre la seva particularitat ni abandonar la seva identitat, com que l’aranès pertany a la llengua occitana, quan ens hi referim hem de tenir pre- sent un model de llengua comuna que en sigui referent per a la unitat i tronc comú per a totes les varietats.
L’elecció del lèxic d’un model occità general, que han triat els experts, quedarà sotmesa a la consideració de la futura autoritat de la llengua occi- tana. Ben segur que les determinacions que aquesta autoritat adopti no fa- ran variar gaire les propostes del grup de professionals que trobareu en aquest document.
Si preneu el temps de comparar els lèxics de l’occità general i de l’occità aranès, trobareu un argument més de l’encaix de les dues varietats.
L’any 2012 vam publicar Els pobles perduts amb la intenció de recuperar la memòria de 30 indrets deshabitats que formen part del nostre llegat col·lectiu. Ara hi tornem amb les històries d’una vall i de 29 viles.
Hem escrit Els pobles oblidats entre 19 autors d’arreu de Catalunya. Parlem de Vidabona i Saltor, Canals de Cerdanya, Cerneres, Solanell, Montant de Tost, Sant Romà de Tavernoles, Àrreu i Dorve, als Pirineus. Herba-savina, Orrit, Raons i Oroners, a Lleida. Sant Joan de Toran i la seva vall, a la Val d’Aran. Els Metges, Briolf i Sant Marçal de Quarantella, a Girona. Salselles, el Putxot, Santa Margarida de Cabagès, a la Catalunya Central. Sant Marçal del Montseny, Jafre i el carrer del Xipreret, de l’Hospitalet de Llobregat, a Barcelona. Montargull, la Bartra, Esblada, Fontscaldetes, Gallicant i Fatxes, a Tarragona. I lo Mas del Llaurador, al Matarranya.
Els pobles oblidats convida a conèixer el país i a caminar-hi. Obre la porta a la nostra història i a la història d’unes persones que van haver d’aprendre a viure lluny d’on van néixer.
Els textos relacionats amb l’Aran són en edició bilingüe català i aranès.
La Vall d’Aran està separada políticament dels països occitans veïns des de fa segles, i en certa manera això ha estat definitiu d’ençà de la concessió als aranesos dels privilegis inclosos a Era Querimònia l’any 1313, després que aquell país gascó decidís d’adscriure’s a la Corona d’Aragó i passar a formar part del Principat de Catalunya en unes condicions certament particulars que no té cap altra zona del ter- ritori. Només algunes invasions episòdiques del Regne o de la República de França en els segles posteriors (vegeu Lladonosa, 2001) han fet que aquella vall gascona, durant alguns períodes breus, no hagi estat diferent de les altres valls occitanes veïnes des d’un punt de vista polític.
De fet, la diferència en l’adscripció estatal respecte a les zones occitanes imme- diates ha condicionat enormement la visió que els lingüistes i altres estudiosos han tingut tradicionalment de l’aranès, segurament oblidant que la Vall d’Aran, tot i de- pendre políticament de successius estats ibèrics, ha continuat mantenint unes inten- ses relacions humanes amb els territoris veïns que també parlen occità, unes relacions segurament més intenses que no pas les que també ha mantingut amb els territoris catalans immediats (que no han estat, ni de bon tros, inexistents). No oblidem que la Vall d’Aran es troba al nord de l’eix pirinenc, orientada cap a l’Atlàntic, l’oceà on va a parar el riu Garona, que viatja fins a Tolosa o Bordeus i que és precisament la columna vertebral d’aquell petit país pirinenc, al costat del qual s’arrengleren la major part de poblacions araneses. En aquest petit treball pretenem fer una breu aproximació a la dialectologia aranesa tenint en compte tot això que acabem d’assenyalar. Prescindint de prejudicis estatals i d’apriorismes. Deixant de banda visions contaminades per les adscripcions administratives, sovint sobrevalorades. La nostra intenció és de demostrar, sobretot mitjançant un catàleg de fets lingüístics, que la diversitat dialectal de l’aranès potser no es pot deslligar de les relacions —o la intensitat d’aquestes mateixes relacions— que les diferents zones de la Vall d’Aran han tingut amb els diferents països occitans veïns, i que en la geolingüística aranesa tenen un paper ca- pital les afinitats amb els parlars immediats del Comenge i del Coserans, els dos territoris gascons immediats. Com veurem, l’occità parlat en algunes poblacions de la Vall d’Aran fins i tot pot presentar més afinitats —almenys tradicionalment— amb el gascó que hi ha en localitats administrativament franceses que no pas amb el que s’usa en localitats situades a la mateixa Vall d’Aran. La frontera, la teòrica frontera definitivament instal·lada al segle xiv, ha estat realment mai un obstacle per a la co- municació entre els occitans d’un costat i de l’altre de la línia administrativa? Ha suposat una barrera per a la difusió de certes solucions fonètiques, morfosintàctiques o lexicals? Des del punt de vista lingüístic, ja veurem que la resposta és categòrica.
Mark Twain ère american. Segontes Hemingway, Twain creèc era literatura americana dera modernitat: “Tota era literatura americana modèrna proven d’un libre de Mark Twain anomenat Aventures de Huckleberry Finn”. Aguest personatge ja apareish enes Aventures de Tom Sawyer.
Era prumèra presentacion de Tom Sawyer en aranés ei der an 1989, aquera epòca ena que se començauen a difóner escrits en aranés normalizat. Correspon a un comic dera colleccion Ciemen Books, en aqueth tipe de diboishi ideat per Jòrdi Nabau. Eth traductor d’aquera obreta ère Frederic Vergés. Son un quizenat de planes plees de dibosihi adaptades per E.Sotillos. Era òbra se nomentèc “Tom Sawyer”. Non se pòt comparar damb es produccions darrères; era quantitat der escrit ei minim, insignificant, en relacion damb es òbres que vieràn dempús. E en temps era segona òbra traduïda ei era qu’auetz enes mans, que siguec produïda en 2014 per Antòni Nogués e que ja correspon ara òbra sancera. Però aguesta òbra a quedat sies ans en calaish dera demora, entò ara que gés ara lum. Entretant en 2016 era Editoriau Teide publiquèc ua adaptacion dera òbra, entà estudiants, laguens dera colleccion Bibliotèca escolara, en ua traduccion hèta per Manuela Ané. Era òbra, ara òc, se titule “Es aventures de Tom Sawyer”, conforme ar originau. Se tracte d’un trabalh dirigit as escòles. Era comparacion damb era traduccion dera òbra originau, que presente Nogués non ei massa possibla. Son dus productes diferents dera madeisha òbra. Comparar-les aurie un tòc d’atreviment.
Era òbra emplegue tot soent eth lenguatge pròpi des mainatges dera epòca, que viuen en circonstàncies de misèria, de dificultat, entorats d’esclaus, de veudes pietadoses, de escòles que non atrèn, d’un riu plen d’aventures imaginatives, de humadors, de borrachos (o embriacs), d’estafadors… un mon d’incerteses, ath torn deth quau es mainatges protagonistes, intelligents, imaginatius, creen fantasies e imaginen un mon parallèl, e entad açò se sauten es leis, era normativa sociau… e son conduïts pera volontat d’arténher un mon ideau, damb ua auta libertat, damb mès justícia. Eth libre auec èxit laguens dera literatura realista. S’a valorat positivament era qualitat dera descripcion d’un tipe de mainatges dera epòca, mainatges qu’èren reals e que viueren ua societat ipocrita que quede ben descrita per Twain e qu’ara Nogués a trasladat ar aranés.
Be the first to review “Mireia (Català)”
You must be logged in to post a review.