Ua edicion de Presses Universitaires de Bodeaux, 1995, avec l’aide du Conseil Régional d’Aquitaine.
Fichas de Gramatica d’Occitan Gascon Normat
0,00 €
0,00 €
Ua edicion de Presses Universitaires de Bodeaux, 1995, avec l’aide du Conseil Régional d’Aquitaine.
| book-author | |
|---|---|
| format |
There are no reviews yet.
Manual simple e eficaç per debutar un aprendissatge de l’occitan (var. lengadocian).
Joan Rigosta (en francés Jean Rigouste, Senalhac del Causse, 25 de novembre de 1938) es un pedagòg e lingüista occitan especializat en toponimia. Foguèt ensenhaire de letras als licèus d’Agen, de Merinhac e de Brageirac. Trabalhèt tanben a l’IUFM d’Aquitània e a l’Universitat de Bordèu III.
A quest vocabulari bàsic d’occità per a catalans que teniu a les mans pre- senta diverses virtuts. La primera és la de ser elaborat per professio- nals, estudiosos rigorosos de la llengua occitana. Una altra virtut és que es presenta com un lèxic bàsic entre dues llengues bessones, d’una de les quals, l’occità, se’n destaca la seva varietat més personalitzada a Catalunya, l’aranès.
Sense perdre la seva particularitat ni abandonar la seva identitat, com que l’aranès pertany a la llengua occitana, quan ens hi referim hem de tenir pre- sent un model de llengua comuna que en sigui referent per a la unitat i tronc comú per a totes les varietats.
L’elecció del lèxic d’un model occità general, que han triat els experts, quedarà sotmesa a la consideració de la futura autoritat de la llengua occi- tana. Ben segur que les determinacions que aquesta autoritat adopti no fa- ran variar gaire les propostes del grup de professionals que trobareu en aquest document.
Si preneu el temps de comparar els lèxics de l’occità general i de l’occità aranès, trobareu un argument més de l’encaix de les dues varietats.
L’any 2012 vam publicar Els pobles perduts amb la intenció de recuperar la memòria de 30 indrets deshabitats que formen part del nostre llegat col·lectiu. Ara hi tornem amb les històries d’una vall i de 29 viles.
Hem escrit Els pobles oblidats entre 19 autors d’arreu de Catalunya. Parlem de Vidabona i Saltor, Canals de Cerdanya, Cerneres, Solanell, Montant de Tost, Sant Romà de Tavernoles, Àrreu i Dorve, als Pirineus. Herba-savina, Orrit, Raons i Oroners, a Lleida. Sant Joan de Toran i la seva vall, a la Val d’Aran. Els Metges, Briolf i Sant Marçal de Quarantella, a Girona. Salselles, el Putxot, Santa Margarida de Cabagès, a la Catalunya Central. Sant Marçal del Montseny, Jafre i el carrer del Xipreret, de l’Hospitalet de Llobregat, a Barcelona. Montargull, la Bartra, Esblada, Fontscaldetes, Gallicant i Fatxes, a Tarragona. I lo Mas del Llaurador, al Matarranya.
Els pobles oblidats convida a conèixer el país i a caminar-hi. Obre la porta a la nostra història i a la història d’unes persones que van haver d’aprendre a viure lluny d’on van néixer.
Els textos relacionats amb l’Aran són en edició bilingüe català i aranès.
Mai d’un especialista prepausan de classificacions diferentas per lei dialèctes occitans, e mai se la classificacion de Bèc (1995 [1963], 1973) es uei la pus vulgarizada. Tanben pron de publicacions fan d’omissions recurrentas subre de varietats fòrça interessantas coma lo sud-vivarés, lo mentonasc o lo judeooccitan. Aquò nos dona l’escasença de cercar lei causas dei divergéncias e de veire dins quina mesura aquelei divergéncias son relativas. Tota classificacion, relativa que relativa, pòt aver un impacte subre lei representacions e dramatizar lo sentiment identitari dei renaissentistas qu’utilizan certanei dialèctes. Contribuís a fargar l’identitat dialectala e jòga un ròtle dins lei chausidas de codificacion e d’estandardizacion. Aicí pretendi pas de fixar una arquitectura definitiva e indiscutibla per la classificacion: prepausi de pistas per trobar una sintèsi equilibrada, per clarificar de tèrmes sovent contradictòris e per desmontar certanei mites identitaris. Lafont (1979, 1996, 1999) a explicat mai d’un còp lo perilh deis “identitats” rigidas que son en generau de construccions artificialas e recentas, sens relacion amb lei donadas objectivas de la lingüistica e de l’istòria; pasmens lo mitan renaissentista (o occitanista au sens larg, en comprenent lei classicistas, lei mistralencs, lei bonaudians e leis escòladaupoïstas) rèsta sovent sord a aqueleis analisis e contunha d’entretenir de mites dialectaus. Certanei defensors dei lengas minorizadas vesinas, subretot de catalans e de ligurs, fabrican tanben de construccions erronèas qu’afèctan l’occitan. Prepausi un apròchi qu’assòcia la sociolingüistica amb la dialectologia1 e que cèrca d’apreendre lei donadas dialectalas a l’escala panoccitana.
Be the first to review “Fichas de Gramatica d’Occitan Gascon Normat”
You must be logged in to post a review.