Recommended Books
-
L’últim traginer: A peu pel Pallars i la Vall d’Aran
0,00 €Espinàs converteix l’experiència de la caminada en una crònica viva en la qual el lector s’aventura amb l’escriptor per camins desconeguts del Pallars i la Vall d’Aran.
L’últim traginer ens transporta a un temps en què el Pallars i la Vall Aran no tenien estacions d’esquí, els guàrdies civils anaven amb bicicleta i la centraleta de telèfons de Salardú la feia funcionar, manualment, una noia en un racó de menjador d’una antiga fonda. El lector s’aventura amb l’escriptor pels camins i les valls d’aquestes contrades, en una crònica que reviu un món rural perdut i nostàlgic de mitjan anys cinquanta.
Josep M. Espinàs, a través d’aquesta crònica del 1956, reviu uns fets, uns personatges i un paisatge que avui ja formen part del passat, però que l’autor manté vius per sempre amb el seu testimoni de narració viva.
-
Drets e privilègis dera Val d’Aran
0,00 €En 1944, Manuel Abizanda e Broto deth Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional publique era transcripcion e studi d’un manscrit titolat Índice Privilegios. Abizanda conde que dit manuscrit siguec amagat tà liurar-le deth perilh des “hodas rojas y marxistas” pendent era epòca Republicana e Guèrra Civila.
En 1938, un còp liberada era Val d’Aran pes nacionaus, er avocat Jaume Sala entreguèc dit manuscrit ath Servicio. Abizanda qu’ère agent d’aguest servici hec er estudi comentat adès.
En sòn trabalh ditz qu’un còp estudiat, eth manuscrit serà restituït entar Archiu Notariau, mès non especifique s’ei er archiu notariau deth districte de Vielha o parle d’un aute districte. Actuaument se desconeish a on se trape dit manuscrit e sonque auem notícies d’eth pera publicacion de 1944.
Pera descripcion hèta per Abizanda sabem qu’et manuscrit cònste de 50 fuelhs escrits e 40 fuelhs en blanc. Ei enquadernat en pergamin e mesure 14x10cm.
-
Er escut d’Aran
0,00 €Aran ath long dera sua millenària existéncia a anat configurant ua simbologia pròpia, uns senhaus d’identitat, ua istòria e un patrimòni d’identificacion collectiua.
Auem er escut qu’ei reflèxe e expression dea nòsta istòria. Sintèssis de toti es elements: Lengua, Istòria, Art, Territòri e Volentat collectiua; Diuersitat e convivéncia. Er escut sintetise toti aguesti element d’arraötz popular e eth pòble les identifique coma pròpis.
Angel Claveria a sabut articular tot eth contengut simbolic en aguestes quate planes, Mos cau emplegar e mantier es simbèus entà permanéisher coma pòble.
-
Val d’Aran, era luta ena termièra
0,00 €Era luta ena termièra d’Aran qu’ei era istòria des sues guèrres, des sòns privilègis, des vicissituds d’uns abitants qu’aueren era clau deth pas entre es reiaumes de França e d’Espanha. Es fortaleses araneses sigueren eth complement necessari der emplaçament estrategic excepcionau d’Aran.
Er objectiu non ei cap eth de bastir ua istòria complèta dera Val d’Aran, senon mostrar es tribulòcis bellics qu’ath long dera sua istòria a patit era Val, damb mès o menys fortuna, e que tostemps an agut conseqüéncies ena vida sociau aranesa, e aguestes conseqüéncies a viatges se veiràn reflectides ena publicacion.
-
Campanaus e campanes dera Val d’Aran
0,00 €Aguest seriós estudi qu’auetz enes mans ei ua campanada ena nòsta cultura, que mos enlumene sus un des aspèctes mès desconeishuts dera nòsta istòria. Ei damb gòi que guardam es campanaus lheuar-se orhulhosi ath miei des nòsti pòbles. Son eth referent paisagistic e visuau… e damb eth sòn penetrant tapatge mos enlumènen tanben en nòste moviment.
Ena nòsta vida diària i son presentes es campanes, i an estat des de hè molt… des de tostemp, e ena nòsta petita literatura ne parlen diuèrsi autors. Auíem de besonh aguest estudi, mos calie articular damb rigor un discors que mos permetesse explicar que tanben ath torn d’aqueres majestuoses tors s’a gestat era nòsta identitat.
-
Era Querimònia
0,00 €Era Querimònia cònste de vint-e-dus capítols. Es prumèrs hén referéncia a qu’es aranesi auràn es sues tèrres, vilhes, casa e arbes frutèrs, atau coma aigües franqueses tà pescar, bastir, mòles, ressècs, batans e adaiguar. Auràn bòsqui e seuves liures tà talhar husta e lenha tàs sues cases, ath sòn us e convenença. Poderàn caçar enes bòsqui e poderàn portar a pèisher es sòns tropèths, e tanben dalhar èrba entar iuèrn.
D’auti capítols hèn referéncia as drets comunaus; ara armada deth rei, as delictes e penes; as notaris e ath salari des jutges, entre d’auti.
Aguest document, qu’a hèt 700 ans, ei era pèira en qué se bastís tot eth hèt diferenciau dera Val d’Aran e en tot reivindicar-lo per part des aranesi, enes tempsi de democràcia, a estat era basa a on, de forma filosofia e reiau, s’arraïtzen es naues leis que dan cartes de natura ra nòsta forma singulara e pròpria d’èster, de comportar-mos e de manifestar-mos.
-
Criteris entara toponímia d’encastre municipau
0,00 €I a pògues causes en lenguatge que donguen tanta escadença ara creativitat com era toponímia. Es colors, es formes, era vegetacion deth territòri; es nòms o es maunòms des sòns estatjants; ua istòria, un avodament, ua legenda o un equipament… quina causa que sigue barrejada damb er engenh dera gent servís entà generar un toponim.
Pr’amor d’açò, es nòms de lòc mos diden plen de causes sus es abitants, sus es origines o sus era natura de cada endret e son capables de crear un trincadís de colors plan variats que balhe personalitat a cada cornèr deth país.
Mès es toponims son tanben informacion, descripcion precisa, coordenada exacta enes mapes, nomenclators urbans, bases de donades o guides. Son un element indispensable de guidatge e de referéncia sus un territòri plen de persones en movement.
Aguesti dus aspèctes son es qu’an encoratjat ara Comission de Toponímia de Catalonha tà aufrir as municipis e tà toti es qu’agen de trabalhar damb nòms de lòc, uns Critèris que mos an de perméter preservar plan viua era riquesa culturau qu’era toponímia represente e adobar-la entà hèr-la utila.
-
Sang Nòble e Sang deth Pòble
0,00 €Presentam aguesta noveleta de Condò laguens dera colleccion de “modèls de lengua” pr’amor que naturaument Condò represente un modèl de lengua en emplec der aranés, pr’amor qu’ei era persona ara que cau acodir quan auem bèth dobte sus era genuïtat des paraules e des construccions, pr’amor que maugrat que Jusèp Condò empleguec fòrça castelhanismes, qu’èren vius ena sua epòca, sagèc de trasméter era lengua coma ère. Aguesta fidelitat ara lengua orau convertís era sua òbra en referéncia quan cau préner ua decision lingüistica. A delà pensam qu’en tot aufrir aguesta òbra ena nòsta grafia, se que hèm ei meter-la a disposicion de toti aqueri que s’an alfabetizat ena nòsta lengua qu’en son cada dia mès.
En aguesta òbra Condò hè soent aclariments en francés: noveleta (petit roman, en francés), mèstre (instituteur en francés), … coma se creiguesse que calie apropar er aranés as lectors de formacion francesa.
Tota era òbra ei escrita en ua grafia mès fonetica que non pas era qu’emplegam actuaument e a mès Condò s’esfòrce en èster fidèl ara lengua orau, per açò auem ahijut fòrça comentaris que mos ajudaràn a compréner coma ac escotaue e interpretaue.
-
Nomenclator dera Val d’Aran – Coordenades
0,00 €Es nòms que designes es lòcs d’un territòri an ua foncion tecnica e culturau ath madesih temps. Tecnica perqué les referéncien geograficament, e culturau perqué veïculen ifnromacion sus era cultura, era lengua o es costums d’aqueri que les meteren eth nòm. En aguest sens, era toponímia aranesa ei un patrimòni collectiu que cau sauvagardar com a par der auviatge lingüistic e culturau dera Val d’Aran.
-
Nomenclator dera Val d’Aran
0,00 €Era publicacion deth Nomenclator dera Val d’Aran represente ua hita importanta ena normalizacion des sòns nòms de lòc der aranés e, donques, dera lengua madeisha. Ei un esturment basic de consulta entara Administracion e eth mon empresariau entà designar, etiquetar e fixar es nòms de lòc de manèra normativa.
Aguest nomenclator permet era localizacion dera toponimia aranesa en ua cartografia de detalh, a on practicament toti es nòms de lòc d’Aran son recuelhuts e tanben normalizadi. Atau, eth Nomenclator dera Val d’Aran amasse un totau de 3 450 toponims de tot tipe que provien dera Basa toponimica a escala 1:5000 der Institut Cartografic e Geologic de Catalonha (ICGC), era mès detalhada que corbís actuaument tota era Val d’Aran.
Era òbra qu’auetz enes mans ei frut d’un convèni de collaboracion entre er Institut d’Estudi Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, coma autoritat lingüistica dera lengua occitana en Catalonha, e er Institut Cartografic e Geologic de Catalonha, coma generador de cartografia e d’informacion geografica.
Eth nau Nomenclator ei un esturment de referéncia que contribuirà, d’un costast, ara coneishença e era difusion des formes adequades des nòms de lòc e era sua localizacion sus eth territòri e, der aute, ara preservacion dera toponimia coma auviatge intangible, coma testimòni des eveniments istorics e coma reflèxe d’ua cultura viua que contunharà evolucionant.
-
Estudio sobre el dialecto aranés
0,00 €El Valle de Arán, tan caracterizado geográficamente por sus verdes praderas, sus tupidos bosques, sus arriscadas cimas, tiene también un habla que lo define: el aranés, que, como se nos dice en la introducción de este libro, no es propiamente un dialecto catalán, sino que está emparentado con el gascón, que se conserva todavía vivo entre las gentes del pueblo de los lugares del sur de Francia, que constituyen las históricas tierras de la Gascuña.
Casimiro Ademá, el autor de este estudio, aparte de poseer unos conocimientos poco comunes en la materia –aún no siendo un especialista en filología–, nos da de este fenómeno lingüístico un testimonio vivo y directo adquirido esencialmente en las conversaciones y convivencia con las gentes de su tierra.
