Recommended Books
-
Dits – Èm çò qu’èm
0,00 €Era Torista visite a SIA entà demostrar-li qu’apren aranés. Non a er efècte desirat atau que vò continuar aprenent.
La Turista visita la SIA per demostrar-li que està aprenent aranès. No té l’efecte desitjat així que vol continuar aprenent.
-
Guardar/campar – Èm çò qu’èm
0,00 €Es companhs de trebalh deth Nauvengut l’envien a veir a SIA entà corregir un error de lengua mès quauquarren li passe a SIA.
-
Endonvieta – Èm çò qu’èm
0,00 €Eth Vielh Sabent cre qu’er intellècte de SIA non a arren a envejar e la rèpte a un jòc d’engenh. Qui guanharà?
L’Avi Savi creu que l’intel·lecte de la SIA no té res a envejar i la repta a un joc d’enginy. Qui guanyarà?
-
Crespèths – Èm çò qu’èm
0,00 €Era Torista a un esdejoar plan important e a de besonh quedar ben. Vò impressionar as consògres damb quauques paraules en aranés.
La Turista té un esmorzar molt important i necessita quedar bé. Vol impressionar als consogres amb algunes paraules en aranès.
-
Maunòms – Èm çò qu’èm
0,00 €Era gojata a de besonh informacion tà un trebalh que hè. Va a veir a SIA tà que li explique qui son es Corbilhuèrs de Les.
La Jove necessita informació per un treball que està fent. Acudeix a la SIA perquè li expliqui qui són els corbilhòers de Les.
-
Lecatruhes – Èm çò qu’èm
0,00 €Eth Vielh Sabent vò saber eth significat de lecatruhes mès non vò qu’arrés sàpie qu’eth non ac sabie.
L’Avi Savi vol saber el significat de lecatruhes però no vol que ningú sàpiga que ell no ho sabia.
-
Bones – Èm çò qu’èm
0,00 €Eth Nauvengut vò encaishar mès, per bèra rason, cada viatge que salude, es sòns companhs de trebalh lo guarden mès mau. A de besonh era ajuda de SIA.
El Nouvingut vol encaixar però, per alguna raó, cada cop que saluda, els seus companys de feina el miren pitjor. Necessita l’ajuda de la SIA.
-
-
Es caulets
0,00 €Lúcia Mas Garcia (Vilanova i la Geltrú, 26 de noveme de 1954) ei ua cantaira e cantautora e professora de musica aranesa. Era sua hilha, Alidé Sans, ei tanben ua cantautora occitana d’Aran.
Lúcia neishec a Vilanova i la Geltrú (Catalonha) en 1954. Estudiec ara escòla des Escolàpies de Figueres, e un còp que acabec es estudis, comencec a trebalhar de mèstra d’adults a Vilanova. Descorbic era Val d’Aran en 1976 e a partir de 1985 comencec a cantar en occitan. En 1989 se guanhec eth prèmi dera Cançon Occitana des Valades Occitanes. Participec tanben a fòrça recitaus en divèrsi lòcs de Catalonha e d’Occitània coma per exemple Barcelona, Lhèida, Perpinhan, Bordèu, Tolosa o Nimes.
Durant er estiu de 1998 hec un cors de musica aranesa ena Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent. Ei maridada damb Jusèp Loís Sans Socasau, que ocupec divèrses cargues importants tath desvolopament der occitan ara Val d’Aran e en Catalonha, e amassa an dus hilhs. En 2010 participec ath concèrt “Canto sense vergonya 2010” que se hè a Lhèida e que amasse cantaires en catalan e en occitan.
-
Eth praubet mau maridat
0,00 €Lúcia Mas Garcia (Vilanova i la Geltrú, 26 de noveme de 1954) ei ua cantaira e cantautora e professora de musica aranesa. Era sua hilha, Alidé Sans, ei tanben ua cantautora occitana d’Aran.
Lúcia neishec a Vilanova i la Geltrú (Catalonha) en 1954. Estudiec ara escòla des Escolàpies de Figueres, e un còp que acabec es estudis, comencec a trebalhar de mèstra d’adults a Vilanova. Descorbic era Val d’Aran en 1976 e a partir de 1985 comencec a cantar en occitan. En 1989 se guanhec eth prèmi dera Cançon Occitana des Valades Occitanes. Participec tanben a fòrça recitaus en divèrsi lòcs de Catalonha e d’Occitània coma per exemple Barcelona, Lhèida, Perpinhan, Bordèu, Tolosa o Nimes.
Durant er estiu de 1998 hec un cors de musica aranesa ena Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent. Ei maridada damb Jusèp Loís Sans Socasau, que ocupec divèrses cargues importants tath desvolopament der occitan ara Val d’Aran e en Catalonha, e amassa an dus hilhs. En 2010 participec ath concèrt “Canto sense vergonya 2010” que se hè a Lhèida e que amasse cantaires en catalan e en occitan.
-
Da-me un punet, gojata
0,00 €Lúcia Mas Garcia (Vilanova i la Geltrú, 26 de noveme de 1954) ei ua cantaira e cantautora e professora de musica aranesa. Era sua hilha, Alidé Sans, ei tanben ua cantautora occitana d’Aran.
Lúcia neishec a Vilanova i la Geltrú (Catalonha) en 1954. Estudiec ara escòla des Escolàpies de Figueres, e un còp que acabec es estudis, comencec a trebalhar de mèstra d’adults a Vilanova. Descorbic era Val d’Aran en 1976 e a partir de 1985 comencec a cantar en occitan. En 1989 se guanhec eth prèmi dera Cançon Occitana des Valades Occitanes. Participec tanben a fòrça recitaus en divèrsi lòcs de Catalonha e d’Occitània coma per exemple Barcelona, Lhèida, Perpinhan, Bordèu, Tolosa o Nimes.
Durant er estiu de 1998 hec un cors de musica aranesa ena Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent. Ei maridada damb Jusèp Loís Sans Socasau, que ocupec divèrses cargues importants tath desvolopament der occitan ara Val d’Aran e en Catalonha, e amassa an dus hilhs. En 2010 participec ath concèrt “Canto sense vergonya 2010” que se hè a Lhèida e que amasse cantaires en catalan e en occitan.
-
Picornelh
0,00 €Aguesta compilacion de trebalhs premiadi en Concors Literari Mossen Condò e en Concors de Diboish der an 2014, dempús de mès de quaranta ans d’auer començat a escríuer damb ua illusion enorma!
-
Era caisha d’aluquets
0,00 €Non hè pas massa temps i auie ua mainada a qui li agradauen es videojòcs der ordenador; Rita, se didie. Non auie guairi amics pr’amor que quan l’anauen a cercar entà gésser a jogar, tostemp auie bèra desencusa entà non anar-i.
Era sua mairia de Tolosa, a qui non vedie guaire soent, li auie regalat un petit ordenador tath sòn anniversari e passaue ores e ores totes es dimenjades laguens de casa damb era maquina.
Ua tarde embromada que ploiguie a còps de farrat, Rita guardaue com es goterèrs de ploja se deishauen anar peth veire dera hièstra dera sua cramba. Es bromes, arturades en cèu, deishauen anar arrais de lum e uns trons de pòur hègen a tremolar era casa.
Rita tornèc tath teclat, quan sa mair la cridèc…
-
Els pobles oblidats
0,00 €L’any 2012 vam publicar Els pobles perduts amb la intenció de recuperar la memòria de 30 indrets deshabitats que formen part del nostre llegat col·lectiu. Ara hi tornem amb les històries d’una vall i de 29 viles.
Hem escrit Els pobles oblidats entre 19 autors d’arreu de Catalunya. Parlem de Vidabona i Saltor, Canals de Cerdanya, Cerneres, Solanell, Montant de Tost, Sant Romà de Tavernoles, Àrreu i Dorve, als Pirineus. Herba-savina, Orrit, Raons i Oroners, a Lleida. Sant Joan de Toran i la seva vall, a la Val d’Aran. Els Metges, Briolf i Sant Marçal de Quarantella, a Girona. Salselles, el Putxot, Santa Margarida de Cabagès, a la Catalunya Central. Sant Marçal del Montseny, Jafre i el carrer del Xipreret, de l’Hospitalet de Llobregat, a Barcelona. Montargull, la Bartra, Esblada, Fontscaldetes, Gallicant i Fatxes, a Tarragona. I lo Mas del Llaurador, al Matarranya.
Els pobles oblidats convida a conèixer el país i a caminar-hi. Obre la porta a la nostra història i a la història d’unes persones que van haver d’aprendre a viure lluny d’on van néixer.
Els textos relacionats amb l’Aran són en edició bilingüe català i aranès.
-
Estudi des glèises en cornaenclinc de vòutes escarramingades
0,00 €Era Val d’Aran se place ena cara Nord des Pirenèus. Es sues caracteristiques geografiques e climatiques, atau coma era sua orientacion cap ar Atlantic an condicionat ath long dera istoria toti es factors dera societat entre eri era arquitectura e era construccion. Aguest ei un des principaus motius entà qu’era sua arquitectura age agut ua difusion escassa. Siguec a compdar deth torisme pirenenc provinent de França que siguec coneishuda. Violet le Duc, Elies Rogent, Puig i Cadafalch, Domenech i Monater e Basegoda Nonell son autors que posterioramente realizen aportacions scientifiques subergessentes.
Era presenta investigacion se plantege en contèxte dera assignatura de Construccion VI dera Escola d’Arquitectura de Reus dera Universitat Rovira i Virgili. Es trabalhs practics des alumnes suscitèren er interès ena generacion dera informacion damb metodes de captura massiva de donades coma er escanèr lasèr. Es campanhes d’escaneg lasèr se realizen en totes es glèises dera Val d’Aran, en tot hèr-ne un totau de 43 e sonque se prescindís der escaneg dera glèisa de Baqueira e dera glèisa consagrada de Mijaran. Autant ua coma era auta son de recenta construccion.
Aguesta Tèsi Doctorau se centre en estudi des glèises deth prumèr romanic segontes era classificacion d’Emmanuel Garland. Ei vertat qu’autors coma Puig i Cadafalch heren a conéisher e descriueren quauques glèises, principaument es glèises basilicaus. Ua des caracteristiques mès importantes dera arquitectura romanica ei er us de voutes. Puig i Cadafalch e Basegoda Nonell sagèren d’explicar era sua origina e forma.
Un prumèr objectiu ei eth de generar ua documentacion planimetrica, realizada a compdar de bromes de punts que complemente era ja realizada per Domenech i Montaner, Puig i Cadafalch e Bassegoda Nonell.
Un dusau objectiu consistís en estudi des construcciones prescientifiques. Aguestes plantegen un especiau interès entà determinar quines son es principis en qué se basauen es constructors des edificis romanics. Es obres de fabrica dera Val son absoludament deformables e formarien part d’aguest grop de construcciones damb aguesta fenomenologia caracteristica. Es glèises romaniques dera Val d’Aran son un conjunt unitari d’edificis qu’an estat poc alteradi ath long dera istoria.
Es resultats mostren dues tipologies d’edificis qu’atien a principis geometrics e d’estabilitat plan diferenti. Tanben mostre era viabilitat deth metode seguit entar estudi des assetaments e esbauçaments en tot èster d’utilitat tanben entà cimentar es bases entà obtier critèris de simplificacion que permeterà estudis damb elements finits. -
La Identidad colectiva en contextos plurilingües y pluriculturales
0,00 €La comarca del Valle de Arán se encuentra situada en el extremo nor-occidental de la provincia de Lleida, en plenos Pirineos. En las últimas décadas, esta comarca está experimentando un profundo proceso de transformación sociodemográfica y cultural.La situación viene determinada por varios aspectos:
A,- Un fuerte incremento de población, proveniente principalmente de la inmigración.
B,- La coexistencia en el territorio de tres lenguas oficiales; el occitano-aranés, como lengua propia de la comarca, el catalán y el castellano.
C,- Como consecuencia de los dos primeros aspectos, una situación de contacto entre lenguas y culturas diferenciadas.Con este marco de fondo, en nuestra investigación nos proponemos analizar el proceso de construcción de la identidad colectiva en el territorio. A partir del uso combinado de técnicas de investigación social cuantitativas y técnicas de investigación social cualitativas, se demuestra el importante papel que juega la lengua propia, tanto en la definición de la identidad colectiva aranesa como en su proceso de construcción. La articulación de este fenómeno con la situación social de la lengua, caracterizada por su situación minorizada, una conciencia de reisgo real de pérdida de su función comunicativa y, asociada a ella, de su función simbólica, permite comprnder la génesis de actitudes, acciones e incluso diferentes conflictos sociales que se producen en el territorio.
-
Viaje al Pirineo de Lérida
0,00 €«La vida se inventó para vivir y para dejar vivir, para caminar, para amar a las mujeres que cruzan por el camino, para comer el pan honesto y el jamón curado, para beber el agua de la fuente y el vino de los lagares, para ver mundo y hablar de las cosechas y las navegaciones, para bañarse en el restaño del río que cae del monte y secarse después del sol, sobre la yerba».
Con esta premisa, Cela nos adentra en un recorrido apasionante por parajes de privilegiada belleza, como el Pallars Sobirà, el puerto de la Bonaigua o el Valle de Arán o Salardú. Sin abandonar su estilo inconfundible, aquel que mezcla con acierto la descripción poética y a la vez irónica con diálogos vivos e implacables, Cela capta de manera magistral la idiosincrasia de un lugar y de una época excepcionales. Una obra que recordará al viajero al Cela de obras tan emblemáticas como Viaje a la Alcarria, Del Miño al Bidasoa o Primer viaje andaluz.
