Vull una corona
0,00 €
0,00 €
Aquest conte parla sobre la descoberta del primer amor. En aquesta història un nen haurà de fer mans i mànigues per aconseguir donar el seu primer petó a l’Helena, la seva enamorada. L’artista internacional Gusti il·lustra aquest conte original de l’escriptora de literatura infantil i juvenil Victòria Bermejo. En aquesta ocasió, però, ha estat adaptat per Lluís Arcarazo.
I auie un viatge un shivalièr qu’anaue tot solet peth mon. Mès non ère un shivalièr quinsevolh. Ad aguest shivalièr non li shautauen bric ne es batalhes ne es guèrres, ne es lances ne es destraus.
Vertat que toti vosati auetz auut páur bèth còp? Vertat que òc? Donques Pèir, non. Pèir non sabie ce qué ère era páur.
Quan eth tsar Saltan se maridèc damb Alexandra, es dues fraies dera gojata aueren un atac de gelosia e ne montèren ua de ben gròssa: mentides e invencions que cambièren era vida dera duquessa e der hilh que demoraue.
Es pairs de Hansel e Gretel èren fòrça praubi e, per açò, decidiren d’ abandonar-les pr’amor que quauquarrés se ne hesse cargue. Perdudi en bòsc, es frairs trapèren ua casa de chicolate.
Aguesta istòria hè tanta páur, que te dèishe sense paraules. Tot comence en ua petita casa solitària. Ua caseta fòrça modèsta hèta damb quate hustes clauades.
“Txa-txa-txa” és un conte que parla de dues persones en aparença ben diferents però que comparteixen un secret ple de romanticisme, petons i llunes plenes. Es tracta d’una narració original de Montse Ginesta adaptada a la televisió per Eulàlia Carrillo. La música ha estat enregistrada en directe per Jaume Sisa i les il·lustracions són de l’artista internacional Gino Rubert.
Era Giganta dera Sang ei un petit conde basat en experiéncies reaus, viscudes pera protagonista, damb quauque tòc de ficcion.
Era persona que represente era Giganta, a trauèrs des sòns actes e actituds vitaus, a estat e ei era inspiracion de fòrça gent, que – un bon dia – decidís collaborar en bèra iniciativa sociau entà ajudar as auti.
Des dera Associació de Donants de Sang de l’Urgell, damb era collaboracion dera Diputació de Lleida e dera Federació Catalana de Donants de Sang, auem volut immortalizar “eth gèst de donar sang” – personificat ena figura dera Giganta Angeleta – damb era elaboracion dera prumèra Giganta; simbèu e aumenatge permanent as donants de sang.
Amassar tradicion e cultura populara damb era solidaritat e er altruïsme des donants, ei quauquarren qu’a de perdurar gràcies as naues generacions.
