book-author | |
---|---|
format |
Voi volar – Frozen
0,00 €
Customer Reviews
There are no reviews yet.
0,00 €
Categories: | Classics, Musiques e cançons, Vidèos |
---|---|
Tags: | aranés, classics, condes, infantiu, nivèu iniciau, nivèu miei, novella joveniu, vidèos |
book-author | |
---|---|
format |
Per toti es publicacions
Pes libres en format papèr
En lengua occitana
Tòn equipa ath tòn servici
Era Querimònia cònste de vint-e-dus capítols. Es prumèrs hén referéncia a qu’es aranesi auràn es sues tèrres, vilhes, casa e arbes frutèrs, atau coma aigües franqueses tà pescar, bastir, mòles, ressècs, batans e adaiguar. Auràn bòsqui e seuves liures tà talhar husta e lenha tàs sues cases, ath sòn us e convenença. Poderàn caçar enes bòsqui e poderàn portar a pèisher es sòns tropèths, e tanben dalhar èrba entar iuèrn.
D’auti capítols hèn referéncia as drets comunaus; ara armada deth rei, as delictes e penes; as notaris e ath salari des jutges, entre d’auti.
Aguest document, qu’a hèt 700 ans, ei era pèira en qué se bastís tot eth hèt diferenciau dera Val d’Aran e en tot reivindicar-lo per part des aranesi, enes tempsi de democràcia, a estat era basa a on, de forma filosofia e reiau, s’arraïtzen es naues leis que dan cartes de natura ra nòsta forma singulara e pròpria d’èster, de comportar-mos e de manifestar-mos.
Òbra mèstra, que costèc un desgust ath sòn autor, peth realisme des scènes sexuaus e era justificacion der adultèri. Er esperit conservador dera epòca hec que le portèssen a judici pera baisha morau que s’i predique. Er autor auec de justificar deuant deth jutge qu’auie escrit era òbra entà denonciar aguestes actituds qu’eth tanpòc justificaue. Era òbra ei en un d’aqueri passi deth creishement des libertats.
Ara podem liéger Madame Bovary en aranés, podem apropar-mos des critiques ara burgesia, ara descripcion dera societat dera epòca e subertot dera sensualitat, des sonis, dera voluptuositat, deth desir… ena lengua nòsta. Mos permet veir eth mon de Flaubert des dera Val d’Aran. A calut demorar mès de cent ans. Ara ja i é.
Nogués s’especialize en personatges femenins, Anna Karenina, era Gitaneta, Fortunata e Jacinta e ara Madame Bovary. Damb aguesta òbra s’apròpe ath tractament deth desir, dera sensualitat, dera passion… d’un realisme que quauqui autors an volut comparar damb Flamenca era novèla medievau qu’a estat motiu de tantes inspiracions tant trascendentes. En Flamenca era lectura ara qu’ei dedicada era sua protagonista la portarà a crear-se un mon pròpi que generarà illusions e sonis qu’orientaràn eth sòn comportament… talament coma en Madame Bovary, o talament coma en Quijòte de Cervantes, ath qu’era lectura la portarà a enlhoquir. Emma, Madame Bovary, vò èster lo que imagine a trauès des sues lectures; açò la portarà a actuacions extremes en comportament dera epòca.
Ena traduccion de Lluís Maria Todo, ua des dues traduccions ath catalan mès divulgades (era auta ei de Ramon Xuriguera): «Madame Bovary no havia estat mai tan bonica com en aquella època; tenia aquella bellesa indefinible que resulta de l’alegria, de l’entusiasme, de l’èxit, i que no és sinó l’harmonia del temperament amb les circumstàncies. Les ànsies, les penes, l’experiència del plaer i les il·lusions sempre joves, igual que les flors en un femer sota la pluja, els vents i el sol, l’havien desenvolupada de mica en mica, i per fi s’expandia en la plenitud de la seva naturalesa. Les seves parpelles semblaven fetes expressament per a aquelles llargues mirades amoroses, on la pupil·la es perdia, mentre una forta alenada li eixamplava el nas fi, i li aixecava la comissura carnosa dels llavis, que a la llum es veien ombrejats per una mica de borrissol negre.»
Une fantaisie du docteur Ox ei eth darrèr des onze tèxtes publi- cadi per Verne en Musée des Familles, entre març e mai de 1872. Cau auer en compde qu’eth prumèr des tèxtes publicadi en Mu- sée siguec en 1851, ben abans de Cinq semaines en ballon, eth sòn prumèr viatge extraordinari, e ei Doctor Ox —vint-e-un ans mès tard— que barre eth cicle deth Musée. Eth conde se mòstre coma ua pèça clau entre es condes vernians, en èster ua istòria plea d’umor e satira, que transcor enes Flandes occidentaus (era Belgica actuau), en Quiquendone, ua vila imaginària, en un ambient de societat a on viuen en pacifica comunion, que mos hè a veir bones costums e ospitalitat enquiath dia que… quauquarren inesperat ven a pertur- bar era calma. Pierre-André Touttain pense que «maugrat era sua forma brèu e era relativa debilitat des situacions dramatiques e es personatges, eth conde constituís un des exemples mès perfèctes —encara que sosterranh— der anarquisme literari de Jules Verne. Ua prumèra lectura mos dèishe entreveir eth gust evident der autor pes jòcs de paraules e d’autes variacions onomastiques divertissen- tes: er esperit gallés (dera Gàllia) e eth gust pera grana farsa.
Doctor Ox a estat, probablament, un des condes vernians que mès repercusion mediatica a agut, damb aumens tres adaptacions radiofoniques, nau adaptacions dramatiques, cinc publicacions en format d’istorietes, ua vintea d’estudis d’investigacion, dues pellicules, cinc tèmes musicaus (quauqu’uns de perfil fòrça expe- rimentau), ua opera (firmada per Philippe Gille e Arnold Mortier, damb musica de Jacques Offenbach) e era sua version espanhòla e alemanda, un poèma sinfonic, poesies inspirades en roman, cinc òbres derivades, ua edicion insolita hèta en Estats Units impresa en format verticau, ua auta edicion rara de sonque sèt exemplars e compde ath delà damb traduccions en aleman, anglés, catalan, croata, danés, espa-nhòla, ebrèu, ongrés, italian, japonés, olandés, norvegian, polac, portugués, rus, sèrbi, suedés, chèc, turc, e tanben ua version en gujarati (ua lengua hindó).
Presentam aguesta noveleta de Condò laguens dera colleccion de “modèls de lengua” pr’amor que naturaument Condò represente un modèl de lengua en emplec der aranés, pr’amor qu’ei era persona ara que cau acodir quan auem bèth dobte sus era genuïtat des paraules e des construccions, pr’amor que maugrat que Jusèp Condò empleguec fòrça castelhanismes, qu’èren vius ena sua epòca, sagèc de trasméter era lengua coma ère. Aguesta fidelitat ara lengua orau convertís era sua òbra en referéncia quan cau préner ua decision lingüistica. A delà pensam qu’en tot aufrir aguesta òbra ena nòsta grafia, se que hèm ei meter-la a disposicion de toti aqueri que s’an alfabetizat ena nòsta lengua qu’en son cada dia mès.
En aguesta òbra Condò hè soent aclariments en francés: noveleta (petit roman, en francés), mèstre (instituteur en francés), … coma se creiguesse que calie apropar er aranés as lectors de formacion francesa.
Tota era òbra ei escrita en ua grafia mès fonetica que non pas era qu’emplegam actuaument e a mès Condò s’esfòrce en èster fidèl ara lengua orau, per açò auem ahijut fòrça comentaris que mos ajudaràn a compréner coma ac escotaue e interpretaue.
Be the first to review “Voi volar – Frozen”
You must be logged in to post a review.