0,00 €
Vertat que toti vosati auetz auut páur bèth còp? Vertat que òc? Donques Pèir, non. Pèir non sabie ce qué ère era páur.
S’includís era transcripcion en catalan, aranés e anglés.
Origen: Adaptació d’un conte popular
País: Catalunya/Alemanya
Il·lustrador: Martí Guixé, artista conceptual
Tècnica mixta: elements culinaris, rotulador
Música: Max Sunyer, autor i guitarrista professional
Guió: Josep M. Hernández Ripoll, periodista i guionista de TV
There are no reviews yet.
Vedetz aquera cadia de montanhes? Òc? Donques ath som dera montanha mès nauta se lhèue era ciutat de Fuà, famosa en tot eth mon pera qualitat des sues auques.
Era aventura seguís. Aué viatjam entath còr deth continent african, concrètament enquiara region a on viu era tribu des bambares.
Vos presentam en aguest petit libre, magnificament illustrat per Kristina Nart Moga, ua legenda plan beròia recreada per Mn. Condò: Era Maladeta. Creiguem qu’ei plan interessant de hèr a conéishe aguest poèma, sustot entre es mès joeni, e tanben auem volut atau aumenatjar era figura de Mn. Condò, creador d’inspirades poesies ara lengua e ath país, e autor prolific d’òbres en toti es genres literaris qu’aué son un legat de gran valor tàs aranesi.
Blancaflor ei, coma comprovaratz damb era lectura, ua hemna valenta e d’esperit coratjós que sabec afrontr eth malur ath quau la sosmetec eth gigant Còrdehèr, en tot hèr dera aunestetat e dera solidaritat un cant ara sua libertat.
Esfòrç, coratge, volentat, amor, tolerància, solidaritat e aunestetat son vertuts de Blancaflor, coma ne son tanben de totes aqueres persones que luten per arténher, cadua des deth sòn petit mon, un país, eth nòste, mielhor en toti es aspèctes.
“Txa-txa-txa” és un conte que parla de dues persones en aparença ben diferents però que comparteixen un secret ple de romanticisme, petons i llunes plenes. Es tracta d’una narració original de Montse Ginesta adaptada a la televisió per Eulàlia Carrillo. La música ha estat enregistrada en directe per Jaume Sisa i les il·lustracions són de l’artista internacional Gino Rubert.
I a qui ditz qu’ena mar i a mès peishi qu’òmes ena tèrra. Per açò s’an de besonh fòrça letres entà escriuen-ne toti es nòms.
Els petons són els grans protagonistes d’aquesta història. El text original de Joles Sennell ha estat adaptat per Eulàlia Carrillo i el llenguatge dels sentits ha quedat reflectit per les il·lustracions de l’artista plàstica Francesca Llopis. La música ha estat enregistrada en directe per Jaume Sisa partint de la tècnica de la improvisació.
Be the first to review “Pèir sense páur”
You must be logged in to post a review.