book-author | |
---|---|
format |
Es colors que pòrte eth vent – Pocahontas
0,00 €
Customer Reviews
There are no reviews yet.
0,00 €
Categories: | Classics, Musiques e cançons, Vidèos |
---|---|
Tags: | aranés, classics, condes, infantiu, nivèu iniciau, nivèu miei, novella joveniu, vidèos |
book-author | |
---|---|
format |
Per toti es publicacions
Pes libres en format papèr
En lengua occitana
Tòn equipa ath tòn servici
Mark Twain ère american. Segontes Hemingway, Twain creèc era literatura americana dera modernitat: “Tota era literatura americana modèrna proven d’un libre de Mark Twain anomenat Aventures de Huckleberry Finn”. Aguest personatge ja apareish enes Aventures de Tom Sawyer.
Era prumèra presentacion de Tom Sawyer en aranés ei der an 1989, aquera epòca ena que se començauen a difóner escrits en aranés normalizat. Correspon a un comic dera colleccion Ciemen Books, en aqueth tipe de diboishi ideat per Jòrdi Nabau. Eth traductor d’aquera obreta ère Frederic Vergés. Son un quizenat de planes plees de dibosihi adaptades per E.Sotillos. Era òbra se nomentèc “Tom Sawyer”. Non se pòt comparar damb es produccions darrères; era quantitat der escrit ei minim, insignificant, en relacion damb es òbres que vieràn dempús. E en temps era segona òbra traduïda ei era qu’auetz enes mans, que siguec produïda en 2014 per Antòni Nogués e que ja correspon ara òbra sancera. Però aguesta òbra a quedat sies ans en calaish dera demora, entò ara que gés ara lum. Entretant en 2016 era Editoriau Teide publiquèc ua adaptacion dera òbra, entà estudiants, laguens dera colleccion Bibliotèca escolara, en ua traduccion hèta per Manuela Ané. Era òbra, ara òc, se titule “Es aventures de Tom Sawyer”, conforme ar originau. Se tracte d’un trabalh dirigit as escòles. Era comparacion damb era traduccion dera òbra originau, que presente Nogués non ei massa possibla. Son dus productes diferents dera madeisha òbra. Comparar-les aurie un tòc d’atreviment.
Era òbra emplegue tot soent eth lenguatge pròpi des mainatges dera epòca, que viuen en circonstàncies de misèria, de dificultat, entorats d’esclaus, de veudes pietadoses, de escòles que non atrèn, d’un riu plen d’aventures imaginatives, de humadors, de borrachos (o embriacs), d’estafadors… un mon d’incerteses, ath torn deth quau es mainatges protagonistes, intelligents, imaginatius, creen fantasies e imaginen un mon parallèl, e entad açò se sauten es leis, era normativa sociau… e son conduïts pera volontat d’arténher un mon ideau, damb ua auta libertat, damb mès justícia. Eth libre auec èxit laguens dera literatura realista. S’a valorat positivament era qualitat dera descripcion d’un tipe de mainatges dera epòca, mainatges qu’èren reals e que viueren ua societat ipocrita que quede ben descrita per Twain e qu’ara Nogués a trasladat ar aranés.
Era òbra originau Die Verwandlung poderie traduïr-se per Era Metamorfòsi o per Era Transformacion Traduccion. Era forma seleccionada per Vicent Simó respon, segurament, ara influéncia dera revirada enes lengües vesies. Aguesta influéncia se reproduís, naturaument, en tota era traduccion.
“Eth Mercadèr de Venècia” de Shakespeare, ua òbra bric senzilha de revirar, e ena que i traparien fòrça dificultats es traductors mès experimentats.
Aguesta siguec ua des òbres mès trascendentes de Shakespeare, ena qu’emplegue un lenguatge fòrça erudit, qu’obligue ath traductor a hèr miracles, creacions, estructuracions que tot soent calerà liéger mès d’un viatge entà compréner.
Nogués a hèt ua adaptacion que cau tier en compde, que cau valorar, ena sua justa mesura. S’era nòsta lengua a de penetrar en espacis enes que non ère, en bèth un d’eri es propòstes de Nogués ei de besonh de tier-les en compde.
Cau destacar qu’aguesta traduccion presente dues circonstàncies que non podem obviar. A estat realizada e publicada en centenari dera mòrt de Benito Pérez Galdós. Ei ua participacion-omenatge de reconeishement ath gran trabalh d’aguest autor. Aguesta ei era prumèra òbra de Galdòs traduïda ar aranés. Non en coneishem cap que s’age traduït a cap auta varianta der occitan. Aguesta traduccion a Galdòs, segurament, non li darie satisfaccion. Aurie trobat ben d’èster traduït a lengües mès potentes, però a ua lengua com er occitan li aurie semblat sense importància. En 1884 escriuie a Narcís Oller e li diguie: “Es tontísimo que usted escriba en Catalán. Ya se irán ustedes curando de la manía del catalanismo y de la Renaixensa”. Podem imaginar quina impression aurie d’èster traduït ar aranés. Narcís Oller li contestèc ““No amigo Galdós, no es exclusivismo, ni provincialismo, ni separatismo, ni otro ogro cualquiera de los terminados en -ismo que pueda inventarse algún vecino de la corte… es algo muy superior, mucho más invencible que el pueril afán de mostrar al orbe mis preferencias por Cataluña.”. Galdós en un article de “La Prensa” de Buenos Aires diguec: «Oller escribe sus novelas en catalán, privando así a la mayor parte de los españoles del placer de leerlas. El catalán es más difícil de lo que parece a primera vista, seduce poco y no es de esas lenguas que se pegan».
E… calie au mens referir aguest aspècte lamentable (“galdós” en catalan) dera consideracion de Galdòs ja qu’ei un des mès grani escritors en lengua castelhana.
Era dusau causa que cau considerar abans d’entrar ena valoracion dirècta dera traduccion dera òbra ei era epòca ena que mos trobam. Non podem seguir hènt literatura coma se non passèsse arren. En moment de publicacion d’aguesta traduccion mos trobam en un procès de luta globau pera pandèmia dera COVID-19. S’an tancat es escòles, s’an barrat negòcis, s’a proibit gésser en carrèr, s’an collapsat (o quasi) es espitaus… Auem viscut ua situacion sociau que non auríem imaginat. Non ei nauetat ena istòria dera umanitat. Açò se repetís de temps en temps.
Fortunata e Jacinta siguec escrita e publicada en plena pandèmia de colera que costèc 120.000 mòrts en estat espanhòl (qu’alavetz compdaue damb 11 millions d’abitants). Era pèsta desvelhe es sentiments de solidaritat e d’umanisme.
“Ei possible, responec eth doctor [Rieux a Tarrou], mès sabetz?, jo me senti mès solidari damb es vençudi que damb es sants. Non sò per eroïsme e era santetat. Çò que m’interèsse ei er òme” (Camús)
Òbra mèstra, que costèc un desgust ath sòn autor, peth realisme des scènes sexuaus e era justificacion der adultèri. Er esperit conservador dera epòca hec que le portèssen a judici pera baisha morau que s’i predique. Er autor auec de justificar deuant deth jutge qu’auie escrit era òbra entà denonciar aguestes actituds qu’eth tanpòc justificaue. Era òbra ei en un d’aqueri passi deth creishement des libertats.
Ara podem liéger Madame Bovary en aranés, podem apropar-mos des critiques ara burgesia, ara descripcion dera societat dera epòca e subertot dera sensualitat, des sonis, dera voluptuositat, deth desir… ena lengua nòsta. Mos permet veir eth mon de Flaubert des dera Val d’Aran. A calut demorar mès de cent ans. Ara ja i é.
Nogués s’especialize en personatges femenins, Anna Karenina, era Gitaneta, Fortunata e Jacinta e ara Madame Bovary. Damb aguesta òbra s’apròpe ath tractament deth desir, dera sensualitat, dera passion… d’un realisme que quauqui autors an volut comparar damb Flamenca era novèla medievau qu’a estat motiu de tantes inspiracions tant trascendentes. En Flamenca era lectura ara qu’ei dedicada era sua protagonista la portarà a crear-se un mon pròpi que generarà illusions e sonis qu’orientaràn eth sòn comportament… talament coma en Madame Bovary, o talament coma en Quijòte de Cervantes, ath qu’era lectura la portarà a enlhoquir. Emma, Madame Bovary, vò èster lo que imagine a trauès des sues lectures; açò la portarà a actuacions extremes en comportament dera epòca.
Ena traduccion de Lluís Maria Todo, ua des dues traduccions ath catalan mès divulgades (era auta ei de Ramon Xuriguera): «Madame Bovary no havia estat mai tan bonica com en aquella època; tenia aquella bellesa indefinible que resulta de l’alegria, de l’entusiasme, de l’èxit, i que no és sinó l’harmonia del temperament amb les circumstàncies. Les ànsies, les penes, l’experiència del plaer i les il·lusions sempre joves, igual que les flors en un femer sota la pluja, els vents i el sol, l’havien desenvolupada de mica en mica, i per fi s’expandia en la plenitud de la seva naturalesa. Les seves parpelles semblaven fetes expressament per a aquelles llargues mirades amoroses, on la pupil·la es perdia, mentre una forta alenada li eixamplava el nas fi, i li aixecava la comissura carnosa dels llavis, que a la llum es veien ombrejats per una mica de borrissol negre.»
Era traduccion d’aguesta òbra a ua varianta der occitan non ei era prumèra que se hè. Letras d’Òc publiquèc en 2015 ua traduccion ar occitan hèta per Sèrgi Carles. Era traduccion de Carles ei elaborada, repassada e acabada. Coma auem dit d’auti viatges es traduccions de Nogués son en camin… Es dues an auut eth madeish document de partida, era òbra de Francisco Rico.
Açò mos pemeterà hèr quauques comparacions entre es dues produccions.
Era òbra de Carles ei prologada per Florian Vernet, Membre dera Acadèmia aranesa dera lengua occitana e coneishut e reconeishut occitanista, escritor e gramatic.
En prològ Vernet destaque qu’eth Latzèret de Tormes ei era prumèra novèla modèrna d’occident, damb importantes dificultats de traduccion per tractar-se dera lengua castelhana deth sègle XVI, qu’en sòn foncionament non ei guaire aluenhat der occitan classic. Tanben assegure qu’era traduccion de Carles ei ua des milhors que coneish.
Er istoriador Jordi Bilbeny defense qu’era òbra originau siguec escrita en catalan, ena lengua propria deth país valencian. Partís dera analisi dera òbra castelhana que mos a arribat, ena que tròbe que i an fòrça formes, sintactiques e lexicaus, mès pròpries deth catalan que non pas deth castelhan. Segurament son es madeishes observacions que pòrten a Vernet a trobar coincidéncies damb er antic occitan.
Be the first to review “Es colors que pòrte eth vent – Pocahontas”
You must be logged in to post a review.