Includís es dus volums.
Publicat per Draguignan en 1841.
Includís es dus volums.
Publicat per Draguignan en 1841.
Category: | Referéncia |
---|---|
Tags: | diccionari, occitan, provençau, referéncia, vocabulari |
book-author | |
---|---|
format |
Per toti es publicacions
Pes libres en format papèr
En lengua occitana
Tòn equipa ath tòn servici
Aguesta “gramatica” s’a hèt pensant en ensenhament dera lengua, e mès concrètament ena escòla, en tot tier en compde qu’era escòla pendent es darrèrs ans a desvolopat eth major conjunt de documentacion e era major transmission dera lengua. Era Seccion aranesa ei formada per 8 persones des quaus 7 auem ua ligason ar ensenhament. Volem facilitar eth camin as emplegaires dera lengua, as mèstres, a toti es que l’ensenhen…
Es decisions s’an pres en tot contrastar era situacion actuau der aranés, e s’a procurat de tendir cap a solucions que faciliten er emplec dera lengua, que donguen un accés coerent e simplificat.
Cau interpretar aguesta “gramatica basica” coma eth document que mèrque eth camin, qu’oriente en emplec dera lengua. Aguesta “gramatica”, ei basica, non preten èster exaustiva e açò signifique qu’en sòn trebalh deth dia a dia es creadors dera lengua, es escritors e toti es que l’empleguen trobaràn gessudes e solucions damb fondaments diuèrsi que testimonien era viuesa dera lengua. Non la volem embarrar. I an mès gessudes qu’es que proposam aciu, i an encastres diuèrsi d’emplec dera lengua que suggerissen formes diferentes. Damb era rigor pròpria dera lingüistica, damb era atencion metuda en emplec actuau der aranés, damb era consideracion sincronica e diacronica dera lengua occitana, presentam aguesta propòsta normativa que definís era varianta aranesa dera lengua occitana e demanam qu’aqueri qu’empleguen era lengua s’adapten, au mens, ara linha aciu contenguda. E s’an capacitat entà anar mès luenh,… que i vagen! E se non i van, en emplegar era lengua damb es critèris d’aguesta “gramatica basica” s’incardinaràn ena correccion der aranés.
Ce Dictionnaire comprend donc les 37,000 mots de Littré, plus 2,200 termes recueillis de part et d’autre. Il eût été facile d’en augmenter le volume en y faisant place aux proverbes dont la langue d’Oc est si pittoresquement émaillée, à l’explication des us et coutumes qui surnagent encore dans l’envahissement de l’uniformité désespérante où se monotonise l’univers entier, à la description de nos vieilles cités, à la généalogie des hommes qui ont illustré notre patrie ensoleillée ; mais, outre que ces données ont été déjà consignées ailleurs, le plan du présent livre devait le maintenir en un cadre restreint, dans un format accessible au grand nombre ; il ne comporte pas de développements historiques ni géographiques : il ne vise que la Unguistique, le lecteur n’y trouvera rien d’inutile. Nous avons néanmoins la confiance qu’il y rencontrera tout ce que l’état actuel des sciences et des lettres lui donne le droit d’y chercher: les idiotismes particuliers à notre Midi, l’expression propre qui échappe parfois, lorsque deux langues se côtoient, le mot pittoresque qui n’apparaît pas au moment désiré, l’abondance variée que l’éclatante floraison du Félibrige réclame de ses amoureux.
Er occitan, e concretament era nòsta varianta aranesa, ei ua lengua damb normativa pòc intuitiva, complicada d’aplicar, damb ues exigéncies que tot soent non son faciles de compréner e naturaument se cometen fautes, incoeréncies… A mès era major part deth nòste temps o ua bona part aumens, la passam en contacte damb d’autes lengües, liegem diaris en catalan e castelhan, escotam ràdios e veiguem televisions en catalan o castelhan, enes nòsti trabalhs mos relacionam, per imperatiu, en castelhan o catalan, damb es nòstes parelhes, depenent de cada un, emplegam d’autes lengües que non son er aranés, en internet emplegam castelhan, catalan, inglés… Non auem un entorn de facilitats e eth nòste accés ar occitan ei mediatizat per d’autes lengües mès potentes que dèishen mèrca enes nòstes intuïcions e mos condicionen en emplec dera lengua pròpria. Ajudem-nos toti a non cométer fautes e acornerem as cruèls que mos ataquen e que vòlen convertir era lengua en un terren d’exclusion, de classisme, d’enfrontament…
Aguest trabalh d’orientacion ortografica ei entà facilitar as emplegaires (tanben en poderíem díder «emplegadors») der aranés era forma lexica corrècta dera escritura. A seguit un procès complèt de construccion (tanben en poderíem díder «bastiment»).
Prumèr extraiguérem paraules de diuèrses òbres, des qu’anteriorament auem realizat des dera Acadèmia e tanben de d’autes òbres d’origen occitan e der extraordinari diccionari catalan-occitan de Claudi Balaguer e Patrici Pojada, aqueth diccionari que tant a contribuït ara normalizacion e ar emplec sociau dera nòsta lengua. Bèth viatge calerà reconeisher-les as dus qu’era sua aportacion a estat impagada, que les ac deuem. Hérem era relacion des paraules e demanèrem era collaboracion de Marcel Fernández, Tonho Castet e Antòni Nogués, entà reescríuer totes es paraules damb es connotacions araneses que calguesse segontes eth sòn critèri. Aquera prumèra propòsta siguec analisada e corregida per Jusèp Loís Sans. Eth resultat qu’en quedèc siguec analizat e corregit per Miquèu Segalàs. Era darrèra analisi auec ua rapida correccion e ordenacion de Jusèp Loís Sans. Des dues analisis en quedèren 370 dubtes que sigueren determinats en sies amassades collectives d’ Angelina Cases, Jèp de Montoya, Rosa M. Salgueiro, Miquèu Segalàs, Maria Elvira Riu, Lourdes España e Jusèp Loís Sans. Era rèsta auec ua correccion de Rosa M. Salgueiro e nauament de Jusèp Loís Sans e finalament era propòsta resultanta siguec objècte des darrères correccions e aprobacion ena amassada dera Seccion aranesa deth dia 26 d’octobre de 2018, dera que tanben en forme part Bernat Arrous.
Aguest vocabulari siguec hèt per Mossen Condò Sambeat e publicat en 1915 en Butlletí de Dialectologia Catalana, der Institut d’Estudis Catalans.
Jusèp Condò, qu’atau ei coma signe eth vocabulari, ei ena memòria de toti es aranesi, coma er emblèma dera persona qu’empleguèc eth bon e autentic aranés en tot que liderèc un renaishement literari, un patriòta, com la nomente Miquèu de Camelat. Condò apareish coma un sabent damb qualitats fonamentades ena inspiracion. Condò ère, tanben, un bon coneishedor deth catalan, talament coma ac testimonie en aguesta madeisha òbra.
Condò publiquèc eth sòn vocabulari damb ua grafia fonetica, definida pera direccion deth Butlletí de Dialectologia Catalana. Ei ua grafia qu’a viatges presente incerteses. Non ei era grafia qu’emplegaue Jusèp Condò abituaument. Mossen Condò, que s’apropèc dera grafia classica, d’aquera qu’ara emplegam nosati, empleguèc, totun, era grafia mercada pera Scolo deras Pireneos de caractèr felibrenc. En tot considerar qu’actuaument era normativa ortografica der aranés ei fòrça definida e coneishuda, presentam aguest vocabulari en grafia normativa, entà ua major comprenença de toti e entà ua mès facila adaptacion ara norma, s’atau ac consideram. Per aguesta rason en quauques transcripcions auem ahijut quauqua letra muda que forme part dera normativa nòsta.
Aguest document non ei un manuau dera conjugason verbau aranesa. Entad açò s’an conjugat es modèls de vèrbs regulars e es mès significatius des irregulars.
Like Old French, from the 9th to the 13th century, Old Occitan preserved the two-case system of Vulgar Latin, subjective and objective, and it seems that until the middle of the 12th century, the written and spoken languages were identical. Then, the distinction between the cases disappeared in spoken usage, though they still persisted in the written texts of the Trobadors. This period can be qualified as the Golden Age or the time of the Trobadors.
A second period ranges from the beginning of the 14th century to the middle of the 16th. It is characterized by the dropping altogether of the flexions in witten texts, by the beginning of dialectization, the dropping of courteous vocabulary and the use of learned words borrowed from Latin and Greek to express law, medecine, philosophy and theology. Occitan was no longer a literary language, but it was used to write the deeds, the accounts, the chronicles and the resolutions of local communities. Since the second half of the 16th century to our days, Occitan was banned from written documents, and reduced to oral usage only, mainly by country and working people, in their everyday life, at work or at home.
Be the first to review “Dictionnaire Provençal-Français”
You must be logged in to post a review.