-
Era sèrp e era piusèla
Era aventura seguís. Aué viatjam entath còr deth continent african, concrètament enquiara region a on viu era tribu des bambares.
-
Era mòrt per mairia
Aguesta istòria hè tanta páur, que te dèishe sense paraules. Tot comence en ua petita casa solitària. Ua caseta fòrça modèsta hèta damb quate hustes clauades.
-
Eth vriolin deth hantauma
Maugrat qu’eth senhor Grisini non sabie jogar ath vriolin, un dia se’n crompèc un. Cada còp que tocaue eth vriolin, era abitacion s’aumplie d’uns sorrolhs orribles e apareishie, còr prés, un hantauma…
-
Pèir sense páur
Vertat que toti vosati auetz auut páur bèth còp? Vertat que òc? Donques Pèir, non. Pèir non sabie ce qué ère era páur.
-
Hansel e Gretel
Es pairs de Hansel e Gretel èren fòrça praubi e, per açò, decidiren d’ abandonar-les pr’amor que quauquarrés se ne hesse cargue. Perdudi en bòsc, es frairs trapèren ua casa de chicolate.
-
Eth golut calculaire
Hèm eth torn ath mon e arribam ena Índia, eth país mès espirituau que se coneish. Un lòc a on es vaques son sagrades!
-
Era gargolha assedegada
Com que non param de viatjar, auem arribat en Australia, un país plen de colors que s’amague en aute costat dera Tèrra.
-
Eth tsar Saltan
Quan eth tsar Saltan se maridèc damb Alexandra, es dues fraies dera gojata aueren un atac de gelosia e ne montèren ua de ben gròssa: mentides e invencions que cambièren era vida dera duquessa e der hilh que demoraue.
-
Era Candèla
En Malhòrca conden un conde d’aqueri que te hissen es peus ensús. Ei ua istòria fantastica que sonque se pòt explicar as mainatges e mainades que non an páur.
-
Sauvador e es Auques
Vedetz aquera cadia de montanhes? Òc? Donques ath som dera montanha mès nauta se lhèue era ciutat de Fuà, famosa en tot eth mon pera qualitat des sues auques.
-
El primer petó
Aquest conte parla sobre la descoberta del primer amor. En aquesta història un nen haurà de fer mans i mànigues per aconseguir donar el seu primer petó a l’Helena, la seva enamorada. L’artista internacional Gusti il·lustra aquest conte original de l’escriptora de literatura infantil i juvenil Victòria Bermejo. En aquesta ocasió, però, ha estat adaptat per Lluís Arcarazo.