-
Eth piech-ròi desarregraït
Òh! Hè un dia preciós! Eth cèu ei net e es audèths canten! Ac sentetz?
-
Era garieta ròia
Era garieta ròia cante, bare e viu ben erosa. Praubeta, ja s’ac merite! Especiaument dempús der espant qu’auec hè uns dies!
-
Era gavina engüegiva
Ua gavina viu en ua ièrla paradisiaca. Mès aguesta gavina non ei cap com es autes, s’engüege fòrça e se’n vò anar tara aventura.
-
Era sirena e es pomes
Versió en aranès del conte “La sirena i les pomes”.
Evan ère un joen peu-ròi, garlapat e plan plantat, que viuie tot solet en ua petita ièrla dera mar deth nòrd. Ère tan petita aquera ièrla, que guardèsses tà on guardèsses jamès perdies de vista era mar. -
Ulrich e era ièrla de gèu
Hè plan e plan d’ans, es vikings se pensaven qu’era tèrra ère planèra com un huelh de papèr. Ara hè arrir! Mès ei ventat…
-
Coa de peish
En Sicília i viu un gojat que se passe eth dia laguens dera aigua e es cames se li transformen en ua coa de peish. Eth rei li comande que destrigue qué i a jos era ièrla e Coa de Peish i descorbís un peish enòrme. Eth rei li ordene que torne tas prigondors e entà obligar-lo-i lance era corona tara mar.
-
Era guèrra des peishi
I a qui ditz qu’ena mar i a mès peishi qu’òmes ena tèrra. Per açò s’an de besonh fòrça letres entà escriuen-ne toti es nòms.
-
Muààà!
Els petons són els grans protagonistes d’aquesta història. El text original de Joles Sennell ha estat adaptat per Eulàlia Carrillo i el llenguatge dels sentits ha quedat reflectit per les il·lustracions de l’artista plàstica Francesca Llopis. La música ha estat enregistrada en directe per Jaume Sisa partint de la tècnica de la improvisació.
-
Txa Txa Txa
“Txa-txa-txa” és un conte que parla de dues persones en aparença ben diferents però que comparteixen un secret ple de romanticisme, petons i llunes plenes. Es tracta d’una narració original de Montse Ginesta adaptada a la televisió per Eulàlia Carrillo. La música ha estat enregistrada en directe per Jaume Sisa i les il·lustracions són de l’artista internacional Gino Rubert.
-
Tachí Tachò e era draga Draga
I auie un viatge un shivalièr qu’anaue tot solet peth mon. Mès non ère un shivalièr quinsevolh. Ad aguest shivalièr non li shautauen bric ne es batalhes ne es guèrres, ne es lances ne es destraus.
-
Papallones
En aquesta ocasió, el menjar és el punt de partida per il·lustrar una història de relacions humanes en què un home i una dona, ja ancians, redescobreixen l’amor a través de la seva curiositat per la vida i per la natura. El conte explora la vessant més sensorial dels petons, encarnats aquí en forma de papallones inquietes i saboroses, i il·lustra l’analogia entre el món de les sensacions físiques i el de les emocions.
-
-
El secret de la capsa de sabates
Versió en aranès del conte “El secret de la capsa de sabates”.