Recommended Books
-
Grafia – TH – Èm çò qu’èm
0,00 €Eth Vielh Sabent ei seigut ara fresca damb er Ajudant 2. I a ua paraula qu’es dus pronóncien de diferenta manèra, eth Vielh Sabent non pòt consentir aguest oltratge.
L’Avi Savi està assentat a la fresca amb l’Ajudant 2. Hi ha una paraula que els dos pronuncien diferent, l’Avi Savi no pot consentir aquest ultratge.
-
Frutes – Èm çò qu’èm
0,00 €Era Torista premanís ua macedònia seguint era recèpta de SIA. Sage de hèr-ne ua tà premanir un possible dinar damb es consògres.
La Turista prepara una macedònia seguint la recepta de la SIA. Assaja per un possible dinar amb els consogres.
-
Ua minuda – Èm çò qu’èm
0,00 €Era gojata va a veir a SIA entà comentar-li un dubte mès quan arribe en burèu SIA a d’autes causes en ment. D’autes causes o, mè lèu, d’auti ens damb circuits.
La Jove acudeix a la SIA per comentar-li un dubte però quan arriba a la oficina la SIA té altres coses en ment. Altres coses o, més aviat, altres ens amb circuits.
-
Bon dia des d’aninòs – Èm çò qu’èm
0,00 €Eth Vielh Sabent va a veir a SIA entà revíuer era antica tradicion de Cap d’An, qu’ara se hè diferenta. Non supòrte es cambis o es modernitats d’ara.
L’Avi Savi acudeix a la SIA per reviure l’antiga tradició de Cap d’Any, que ara es fa diferent. No suporta els canvis o les modernitats d’ara.
-
Era lua – Èm çò qu’èm
0,00 €Quan ei milhor bracar-se eth peu? Era gojata non a clar quan ac a de hèr. Visite a SIA e l’ac comente.
Quan és millor tallar-se el cabell? La Jove no té clar quan ha de fer-ho. Visita a la SIA i li comenta.
-
Dits – Èm çò qu’èm
0,00 €Era Torista visite a SIA entà demostrar-li qu’apren aranés. Non a er efècte desirat atau que vò continuar aprenent.
La Turista visita la SIA per demostrar-li que està aprenent aranès. No té l’efecte desitjat així que vol continuar aprenent.
-
Guardar/campar – Èm çò qu’èm
0,00 €Es companhs de trebalh deth Nauvengut l’envien a veir a SIA entà corregir un error de lengua mès quauquarren li passe a SIA.
-
Endonvieta – Èm çò qu’èm
0,00 €Eth Vielh Sabent cre qu’er intellècte de SIA non a arren a envejar e la rèpte a un jòc d’engenh. Qui guanharà?
L’Avi Savi creu que l’intel·lecte de la SIA no té res a envejar i la repta a un joc d’enginy. Qui guanyarà?
-
Crespèths – Èm çò qu’èm
0,00 €Era Torista a un esdejoar plan important e a de besonh quedar ben. Vò impressionar as consògres damb quauques paraules en aranés.
La Turista té un esmorzar molt important i necessita quedar bé. Vol impressionar als consogres amb algunes paraules en aranès.
-
Maunòms – Èm çò qu’èm
0,00 €Era gojata a de besonh informacion tà un trebalh que hè. Va a veir a SIA tà que li explique qui son es Corbilhuèrs de Les.
La Jove necessita informació per un treball que està fent. Acudeix a la SIA perquè li expliqui qui són els corbilhòers de Les.
-
Lecatruhes – Èm çò qu’èm
0,00 €Eth Vielh Sabent vò saber eth significat de lecatruhes mès non vò qu’arrés sàpie qu’eth non ac sabie.
L’Avi Savi vol saber el significat de lecatruhes però no vol que ningú sàpiga que ell no ho sabia.
-
Bones – Èm çò qu’èm
0,00 €Eth Nauvengut vò encaishar mès, per bèra rason, cada viatge que salude, es sòns companhs de trebalh lo guarden mès mau. A de besonh era ajuda de SIA.
El Nouvingut vol encaixar però, per alguna raó, cada cop que saluda, els seus companys de feina el miren pitjor. Necessita l’ajuda de la SIA.
-
Lo Decameronet
0,00 €Lo seu títol es, de bon entendre, una guinhada de cap a la tradicion bocaciana. Per çò qu’es de l’“encastre” : un rodelet d’escrivans congressistas que sobrevivon un moment aclapats dels escombres d’un castel d’Urbino, enganan la mòrt en jogant sus Eròs e donan biais a sas fantaumas personalas. La “cort d’amor” del Bocaci ven aital una caunha, anticipacion del clôt ; mas se tracha totjorn d’una allegoria de la paraula creatritz que desfisa la mòrt.
La primiera persona de cadun dels charraires es lo mejan d’esconjurar la malemparada, en fondamentant sul lengatge la certitud d’una realitat multiforma. Dins la festa dels paraulisses, jos la fusta pintada que retarda lo desastre, s’entrenan istôria e mites, versemblanças e inversemblanças de l’escaquièr cultural europenc. Lo mistèri que plomba sus aqueles racontes, per la màger part “sens solucion”, nos convida sai que a formular d’ipotèsis recebablas de sobrevivença en delà de l’apocalipsi de la civilizacion planificada d’ara que sèm. Pr’amor d’aquô, la majoritat son de somiarias solaras en omenatge a l’aire liure e a la libertat del desir uman.
-
La poesia medieval europea
0,00 €L’originalitat i la qualitat artística dels trobadors medievals han transcendit el seu temps. Forjada entre els segles XI i XIII, la seva poesia sobre temes universals com l’amor, el vituperi o el lament fúnebre, es llegeix avui amb el mateix delit que s’escoltava llavors. Aquest llibre ens acosta a alguns dels seus màxims exponents i ens delecta amb petites joies de la lírica trobadoresca.
