Recommended Books
-
-
Picornelh
Aguesta compilacion de trebalhs premiadi en Concors Literari Mossen Condò e en Concors de Diboish der an 2014, dempús de mès de quaranta ans d’auer començat a escríuer damb ua illusion enorma!
-
Min
Açò ère cap a darrèrs d’abriu, quan ja tot verdejaue e se podie contemplar infinitat de colors entre er aèrba trenda d’aqueth paisatge primaverau que desvelhaue es sentits a tota sòrta de flaires. Eth nòste protagonista, que reposaue ath dessús dera minina, pecebec era aulor deth pollèn que lo hec a reviuer. Sense dar-se’n compde uns dits trendi lo treigueren dea flor entà plaçar-lo en ua man carnuda e cauda. Percebec ath viatge uns uelhs blus grani e redoni que lo guardauen encuriosits…
-
Era caisha d’aluquets
Non hè pas massa temps i auie ua mainada a qui li agradauen es videojòcs der ordenador; Rita, se didie. Non auie guairi amics pr’amor que quan l’anauen a cercar entà gésser a jogar, tostemp auie bèra desencusa entà non anar-i.
Era sua mairia de Tolosa, a qui non vedie guaire soent, li auie regalat un petit ordenador tath sòn anniversari e passaue ores e ores totes es dimenjades laguens de casa damb era maquina.
Ua tarde embromada que ploiguie a còps de farrat, Rita guardaue com es goterèrs de ploja se deishauen anar peth veire dera hièstra dera sua cramba. Es bromes, arturades en cèu, deishauen anar arrais de lum e uns trons de pòur hègen a tremolar era casa.
Rita tornèc tath teclat, quan sa mair la cridèc…
-
Eth mèn eròi ès tu
“Eth mèn eròi ès tu” ei un libre escrit entara mainadèra de tot eth mon afectada pera pandèmia de COVID-19.
“Eth mèn eròi ès tu” a d’èster liejut per un pair, velhador o professor amassa damb un mainatge o mainada o un petit grop de mainadèra. Non ei recomanable qu’era mainadèra liege eth conde de manèra independenta sense eth supòrt d’un adult. Era guida complementària nomentada “Accions entà eròis” (que se publicarà mès endauant) aufrís supòrt entà abordar tèmes restacadi damb era COVID-19, en tot ajudar ara mainadèra a contrarotlar es sòns sentiments e emocions, atau coma activitats complementàries entà qu’era mainadèra les hèsquen basant-se en libre.
-
Turquesa
Aguest aute conde que vas a liéger ara ei tanben ua istòria deth tòn temps e passe en un lòc que coneishes, de segur, fòrça ben. Ath delà, damb aguesta petita aventura vas a apréner fòrça cau- ses dera man des diuèrsi personatges que i apareishen e que te van a dar tota ua leçon de geologia.
-
El primer petó
Aquest conte parla sobre la descoberta del primer amor. En aquesta història un nen haurà de fer mans i mànigues per aconseguir donar el seu primer petó a l’Helena, la seva enamorada. L’artista internacional Gusti il·lustra aquest conte original de l’escriptora de literatura infantil i juvenil Victòria Bermejo. En aquesta ocasió, però, ha estat adaptat per Lluís Arcarazo.
-
Era Giganta dera Sang
Era Giganta dera Sang ei un petit conde basat en experiéncies reaus, viscudes pera protagonista, damb quauque tòc de ficcion.
Era persona que represente era Giganta, a trauèrs des sòns actes e actituds vitaus, a estat e ei era inspiracion de fòrça gent, que – un bon dia – decidís collaborar en bèra iniciativa sociau entà ajudar as auti.
Des dera Associació de Donants de Sang de l’Urgell, damb era collaboracion dera Diputació de Lleida e dera Federació Catalana de Donants de Sang, auem volut immortalizar “eth gèst de donar sang” – personificat ena figura dera Giganta Angeleta – damb era elaboracion dera prumèra Giganta; simbèu e aumenatge permanent as donants de sang.
Amassar tradicion e cultura populara damb era solidaritat e er altruïsme des donants, ei quauquarren qu’a de perdurar gràcies as naues generacions.
-
Els pobles oblidats
L’any 2012 vam publicar Els pobles perduts amb la intenció de recuperar la memòria de 30 indrets deshabitats que formen part del nostre llegat col·lectiu. Ara hi tornem amb les històries d’una vall i de 29 viles.
Hem escrit Els pobles oblidats entre 19 autors d’arreu de Catalunya. Parlem de Vidabona i Saltor, Canals de Cerdanya, Cerneres, Solanell, Montant de Tost, Sant Romà de Tavernoles, Àrreu i Dorve, als Pirineus. Herba-savina, Orrit, Raons i Oroners, a Lleida. Sant Joan de Toran i la seva vall, a la Val d’Aran. Els Metges, Briolf i Sant Marçal de Quarantella, a Girona. Salselles, el Putxot, Santa Margarida de Cabagès, a la Catalunya Central. Sant Marçal del Montseny, Jafre i el carrer del Xipreret, de l’Hospitalet de Llobregat, a Barcelona. Montargull, la Bartra, Esblada, Fontscaldetes, Gallicant i Fatxes, a Tarragona. I lo Mas del Llaurador, al Matarranya.
Els pobles oblidats convida a conèixer el país i a caminar-hi. Obre la porta a la nostra història i a la història d’unes persones que van haver d’aprendre a viure lluny d’on van néixer.
Els textos relacionats amb l’Aran són en edició bilingüe català i aranès.
-
L’Occitan Sans Peine (Methode quotidienne Assimil)
Cette méthode d occitan donne à voir toutes les variétés (ou dialectes) d occitan. La première partie de l ouvrage présente le languedocien standard une variété qui permet de comprendre assez aisément la plupart des autres dialectes occitans puisque l aire languedocienne occupe le centre géographique de l espace occitan. La méthode revient ensuite sur les six principaux dialectes de l aire occitane (auvergnat, gascon, languedocien, limousin, provençal, vivaro-alpin) parlés dans trois pays (France, Espagne, Italie) et donne également accès à l occitan médiéval sur une série de leçons. Les acteurs locaux, très actifs dans la promotion de leur langue, ont été partie intégrante de cet ouvrage à la fois par le biais des relectures et des enregistrements. Cet ouvrage a été publié avec le soutien de la Direction Générale de la Langue Française et des Langues de France (Ministère de la Culture) et de l Union Latine.
-
El Born CC
Damb eth Born Centre Culturau daurís un des equipaments culturaus mès importants dera ciutat. Se guardam entà darrèr, entara discussion qu’aucupèc gran espaci mediatic e politic sus se calie preservar es rèstes arqueologiques o arrasar-les, sus s’es pèires poderein convíuer damb es libres –o es libres damb es pèires– i auie un hons enterrat –intangible, emocionau, sentimentau– que non ère cap d’aute que s’era ciutat auie eth dret o non d’arrecuperar era sua memòria.
Ath delà dera recuperacion dera magnifica estructura deth mercat ancian e des espacis a còta de carrèr que configuren es scenaris principaus dera activitat cul- turau quotidiana d’aguest nau espaci, çò que da singularitat ath recinte, çò que hè que quan i entram era emocion mos troble, ei, sense cap de dobte, era enòrma fòrça e poténcia qu’ací aquerís eth relat des hèts de 1714. Ara reabilitacion patrimoniau –plan evidenta as uelhs de toti–, i cau ahíger era grana excavacion arqueologica urbana –quauqui 8.000 mètres quarradi– e eth trabalh de recèrca –precisa, meticulosa, exaustiva– que mos a permetut de conéisher a hons era societat barcelonesa e catalana des ans que van entre es sègles XVII e XVIII.
Quan era istòria ges des libres o des referéncies mès o mens grèves e generiques de çò que se passèc en un periòde determinat e passe a hèr part deth nòste païsatge de cada dia passam de «saber-la» a «senter-la».