Recommended Books
-
-
Picornelh
Aguesta compilacion de trebalhs premiadi en Concors Literari Mossen Condò e en Concors de Diboish der an 2014, dempús de mès de quaranta ans d’auer començat a escríuer damb ua illusion enorma!
-
Eth mèn eròi ès tu
“Eth mèn eròi ès tu” ei un libre escrit entara mainadèra de tot eth mon afectada pera pandèmia de COVID-19.
“Eth mèn eròi ès tu” a d’èster liejut per un pair, velhador o professor amassa damb un mainatge o mainada o un petit grop de mainadèra. Non ei recomanable qu’era mainadèra liege eth conde de manèra independenta sense eth supòrt d’un adult. Era guida complementària nomentada “Accions entà eròis” (que se publicarà mès endauant) aufrís supòrt entà abordar tèmes restacadi damb era COVID-19, en tot ajudar ara mainadèra a contrarotlar es sòns sentiments e emocions, atau coma activitats complementàries entà qu’era mainadèra les hèsquen basant-se en libre.
-
Eth licenciat Vidriera
Ua auta novela exemplar de Cervantes, qu’ath delà d’ara poderam gaudir en occitan. Son molti es critics qu’an volut veir un parallelisme entre eth Licenciat Tomàs Rodaja, principal personatge dera òbra, e eth Quijòt, subertot pes conflictes, entre er individu e era societat, que se transmeten enes dues òbres.
Nogués non a traduït eth nòm de Vidriera. L’a deishat en castelhan. Traduïr aguest nòm ei un d’aqueri debats en que trobaram adèptes per toti es costats. Aurie podut díder “Eth licenciat Veirièra” o “eth licenciat Veirina” o “eth licenciat de veire” o… Eth traductor Nogués a optat per mantier eth nòm der originau, tot respectant eth personatge. Non ei cap ua vision aislada: en francés a estat traduïda en diuèrses ocasions coma “Le licencié Vidriera“, tot e qu’en anglés l’auem trobada coma ” The Lawyer of Glass” que ven a èster “er abocat de veire”. Es posicions son des dus costats
-
Els pobles oblidats
L’any 2012 vam publicar Els pobles perduts amb la intenció de recuperar la memòria de 30 indrets deshabitats que formen part del nostre llegat col·lectiu. Ara hi tornem amb les històries d’una vall i de 29 viles.
Hem escrit Els pobles oblidats entre 19 autors d’arreu de Catalunya. Parlem de Vidabona i Saltor, Canals de Cerdanya, Cerneres, Solanell, Montant de Tost, Sant Romà de Tavernoles, Àrreu i Dorve, als Pirineus. Herba-savina, Orrit, Raons i Oroners, a Lleida. Sant Joan de Toran i la seva vall, a la Val d’Aran. Els Metges, Briolf i Sant Marçal de Quarantella, a Girona. Salselles, el Putxot, Santa Margarida de Cabagès, a la Catalunya Central. Sant Marçal del Montseny, Jafre i el carrer del Xipreret, de l’Hospitalet de Llobregat, a Barcelona. Montargull, la Bartra, Esblada, Fontscaldetes, Gallicant i Fatxes, a Tarragona. I lo Mas del Llaurador, al Matarranya.
Els pobles oblidats convida a conèixer el país i a caminar-hi. Obre la porta a la nostra història i a la història d’unes persones que van haver d’aprendre a viure lluny d’on van néixer.
Els textos relacionats amb l’Aran són en edició bilingüe català i aranès.
-
Lo Decameronet
Lo seu títol es, de bon entendre, una guinhada de cap a la tradicion bocaciana. Per çò qu’es de l’“encastre” : un rodelet d’escrivans congressistas que sobrevivon un moment aclapats dels escombres d’un castel d’Urbino, enganan la mòrt en jogant sus Eròs e donan biais a sas fantaumas personalas. La “cort d’amor” del Bocaci ven aital una caunha, anticipacion del clôt ; mas se tracha totjorn d’una allegoria de la paraula creatritz que desfisa la mòrt.
La primiera persona de cadun dels charraires es lo mejan d’esconjurar la malemparada, en fondamentant sul lengatge la certitud d’una realitat multiforma. Dins la festa dels paraulisses, jos la fusta pintada que retarda lo desastre, s’entrenan istôria e mites, versemblanças e inversemblanças de l’escaquièr cultural europenc. Lo mistèri que plomba sus aqueles racontes, per la màger part “sens solucion”, nos convida sai que a formular d’ipotèsis recebablas de sobrevivença en delà de l’apocalipsi de la civilizacion planificada d’ara que sèm. Pr’amor d’aquô, la majoritat son de somiarias solaras en omenatge a l’aire liure e a la libertat del desir uman.
-
From Chanson de Geste to Epic Chronicle: Medieval Occitan Poetry of War
In this collection of essays Gérard Gouiran, one of the world’s leading and much- loved scholars of medieval Occitan literature, examines this literature from a primarily historical perspective. Through texts offering hitherto unexplored insights into the history and culture of medieval Europe, he studies topics such as the representation of alterity through female figures and Saracens in opposition to the ideal of the Christian knight; the ways in which the narrating of history can become resistance and propaganda discourse in the clash between the Catholic Church and the French on the one hand and the Cathar heretics and the people of Occitania on the other; questions of intertextuality and intercultural relations; cultural representations fashioning the West in contact with the East; and Christian dissidence in the twelfth and thirteenth centuries. Written in an approachable style, the book will be of historical, literary and philological interest to scholars and students, as well as any reader curious about this hitherto little-known Occitan literature.
Gérard Gouiran was born in 1945 at Le Rove, which was then a small village close to Marseille. His parents often spoke Occitan between themselves but avoided doing so with their children for fear of damaging their education. It was only after studying classics in Marseille and then Paris that Professor Gouiran rediscovered the Occitan language, and from then on he has devoted himself to medieval literature. Best known for his magisterial edition of the troubadour Bertran de Born, he has written – and spoken – widely on troubadour lyric, epic and romance.
Linda M. Paterson taught at Northeastern University, Boston, USA, for two years before moving to the University of Warwick, UK, in 1971, where she is now Professor Emerita. Her books include Troubadours and Eloquence (1975); The World of the Troubadours: Medieval Occitan Society, c.1100–c.1250 (1993); Culture and Society in Medieval Occitania (2011); and Singing the Crusades: French and Occitan Lyric Responses to the Crusading Movement, 1137–1336 (2018).