Ua gavina viu en ua ièrla paradisiaca. Mès aguesta gavina non ei cap com es autes, s’engüege fòrça e se’n vò anar tara aventura.

Versió en aranès del conte “La sirena i les pomes”.
Evan ère un joen peu-ròi, garlapat e plan plantat, que viuie tot solet en ua petita ièrla dera mar deth nòrd. Ère tan petita aquera ièrla, que guardèsses tà on guardèsses jamès perdies de vista era mar.

I a qui ditz qu’ena mar i a mès peishi qu’òmes ena tèrra. Per açò s’an de besonh fòrça letres entà escriuen-ne toti es nòms.

Els petons són els grans protagonistes d’aquesta història. El text original de Joles Sennell ha estat adaptat per Eulàlia Carrillo i el llenguatge dels sentits ha quedat reflectit per les il·lustracions de l’artista plàstica Francesca Llopis. La música ha estat enregistrada en directe per Jaume Sisa partint de la tècnica de la improvisació.

En aquesta ocasió, el menjar és el punt de partida per il·lustrar una història de relacions humanes en què un home i una dona, ja ancians, redescobreixen l’amor a través de la seva curiositat per la vida i per la natura. El conte explora la vessant més sensorial dels petons, encarnats aquí en forma de papallones inquietes i saboroses, i il·lustra l’analogia entre el món de les sensacions físiques i el de les emocions.